Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris KARATE I SALUT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris KARATE I SALUT. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de gener del 2019

Com és la hidratació més convenient abans, durant i després de l'exercici físic moderat per afavorir el rendiment i prevenir lesions?



Per a prevenir lesions, millorar el nostre rendiment esportiu i facilitar la recuperació cal seguir les següents recomanacions abans, durant i després de l'exercici físic:

1ª-. La hidratació del nostre cos és important sempre, però especialment de 2 a 4 hores abans de l'entrenament.

2ª-. Per prevenir lesions musculars i articulars, durant un entrenament suau-moderat es recomana beure de 150 a 250 ml d'aigua cada 20 minuts des de l'inici. Si és més intens, reduirem la quantitat (aprox 150ml) i augmentarem la periodicitat (15 minuts).

3ª-. A partir d'una hora d'exercici és bo hidratar amb begudes isotòniques, i en exercicis entre una i dues hores, ingerir entre 30 i 60 grams d'hidrats de carboni d'absorció mitjana-ràpida i de fàcil digestió.

4ª-. Després de l'exercici cal rehidratar primer amb aigua abans d'ingerir qualsevol aliment.

5ª-. Durant les dues hores post exercici (especialment abans de la primera hora) és quan recuperem més fàcilment l'energia consumida, per això es recomana la ingesta segons la sensació de gana de 30-60 grams d'hidrats de carboni d'absorció mitjana-ràpida i de fàcil digestió: una peça de fruita fresca (plàtan, pera, síndria, meló, poma, kiwi ...), fruita deshidratada (figues, dàtils ...), batuts de fruita, batuts recuperadors, galetes o altres aliments d'aportació nutricional similar. Les begudes preferiblement sense gas.

6ª-. Durant els àpats la beguda recomanada és l'aigua.

Sergi Rovira  Nutricionista  (Col. nº CAT0282).

divendres, 9 de novembre del 2018

Com és el dinar més adequat els dies de classe o entrenament?



El rendiment físic i la sensació de benestar durant l'activitat esportiva estan condicionats pels nivells de glucogen en el múscul. Us suggerim seguir les següents recomanacions abans i després de practicar esport:

1ª-. L'últim àpat abans de realitzar qualsevol exercici físic serà ric en hidrats de carboni complexos (arròs, pasta, cuscús, patata, llegums si són ben digerides*, etc), lleugera en greixos, moderada en proteïnes i realitzada 3-3.5 hores abans del entrenament. Els cereals preferiblement no seran integrals. L'aportació proteica, serà d'origen animal (carn magra, peix blanc o blau, elaboracions a base d'ou) o vegetal (llegums, tofu, tempeh, hamburgueses vegetals o seitan). Els làctics preferiblement desnatats en adults, reduirem el consum d'aliments crus i evitarem temperatures elevades en els aliments consumits, especialment els dies més calorosos. * Comentar que els llegums contenen menor quantitat d'hidrats de carboni complexos respecte als altres farinacis, sempre és bo combinar-les amb algun d'ells.

2ª-. Si l'entrenament és a última hora de la tarda és recomanable berenar 2-2.5hores abans de l'exercici físic, escollint aliments del grup dels lactis (millor baixos en greixos en adults), del grup dels farinacis i del grup de les fruites on podem consumir qualsevol tipus de fruita madura, (plàtans, pomes, peres, kiwi ...). També és una bona opció la fruita deshidratada com dàtils i figues. Si volem un entrepà, millor que aquí el pa o les torrades no siguin integrals.


Sergi Rovira  Nutricionista  (Col. nº CAT0282).

dilluns, 8 d’octubre del 2018

Com és el berenar en una dieta saludable?



El berenar és l’àpat més oblidat del dia, però un dels més importants, ja que ens ajuda a equilibrar la nostra dieta, ens permet mantenir l'activitat diària fins al sopar i evita que aquest sigui massa abundant.

Recomanacions generals per al berenar de nens/es i adults amb activitats esportives moderades.

De forma general, en un berenar, un nen/a (de 3 a 8 anys) necessitarà al voltant de 250kcal, un nen/a major (de 9 a 13 anys) i un adult aproximadament 300 kcal. Estarà basada en els grups d'aliments dels làctics (llet, iogurts i formatges baixos en greixos), fruites fresques senceres i crues, i farinacis en forma de pans tradicionals preferiblement integrals.

Exemples de berenars de dilluns a divendres
• Iogurts amb peces de fruita de temporada. O fruita seca sense sal, amb plàtan madur.
• Entrepà amb formatge fresc o mató acompanyat d'una porció vegetal (tomàquet, enciam, etc.).
• Entrepà de pernil serrà o embotits baixos en greixos com el pernil dolç natural.

Exemples de berenars de cap de setmana
• Gelats casolans amb iogurt i fruita natural sense sucres afegits.
• Pa de pessic fet a casa amb fruits secs i/o fruita natural. O galetes casolanes.
• Sucs o batuts de fruites sense afegir-sucre.
• Macedònia de fruites amb formes variades ...

Evitarem aliments de baix valor nutritiu i alt contingut amb greixos i sucres com la brioixeria industrial, sucs envasats, dolços, gelats comercials, carns processades, melmelades, mel, flams, natilles i altres lactis molt grassos, batuts làctics de cacau, refrescos ensucrats i begudes gasoses.


Sergi Rovira  Nutricionista  (Col. nº CAT0282).

dilluns, 17 de setembre del 2018

Com és l'esmorzar en una dieta saludable?

Alimentació saludable i activitat física són dos hàbits recomanats a qualsevol edat ja que practicats conjuntament i amb regularitat ens aporten multitud de beneficis a curt, mitjà i llarg termini.


A continuació us volem facilitar la resposta a una pregunta clau que ajudarà a qualsevol karateka a aconseguir els seus objectius a través d'una alimentació saludable abans, durant i després de l'exercici.



Com és l'esmorzar en una dieta saludable?

Quins beneficis ens aporta esmorzar de forma adequada? Ajuda a rendir física i intel·lectualment fins a l'hora de dinar, ens ajuda a mantenir el nostre pes saludable, ja que evita que mengem snacks, brioixeria ... entre hores, o massa a l'hora de dinar, i sobretot és un bon hàbit per mantenir un bon estat nutricional.

Recomanacions generals per esmorzar de nens/es i adults amb activitats esportives moderades.

De forma general, per a un esmorzar realitzat en dues preses, un nen/a (de 3 a 8 anys) necessitarà al voltant de 400-450kcal, un nen/a major (de 9 a 13 anys) i un adult aproximadament 500-550 kcal.

En aixecar-nos pel mati beurem segons necessitats individuals i de forma general mig, 1 o 2 gots d’aigua a petits glops que ens ajudaran a recuperar els líquids perduts durant el son, a l’activació de l’organisme i a la mobilitat intestinal.

L’esmorzar estarà format bàsicament pel grup dels làctics (en adults els làctics seran semidesnatats o desnatats) o equivalents, cereals i fruites. Les nenes, els nens i adolescents, poden incorporar de forma periòdica aliments proteics ja que estan en fase de creixement.

Exemples d'esmorzars de dilluns a divendres

• Torrada amb formatge fresc, mató, patés de llegums ....
• Llet o beguda vegetal enriquida en calci, iogurt o iogurt de soja, amb cereals en flocs (civada, musli ...), o cereals d'esmorzar amb una aportació moderada de sucres i sal.
• Entrepans o torrades de pa integral amb oli d'oliva verge extra, acompanyats de formatge, truita, tofu, seitan, hamburgueses vegetals, tonyina o embotits cuits. També pernil serrà de forma moderada.
• Fruita fresca i de temporada.

Exemples d'esmorzars de cap de setmana

• Creps dolços amb fruites, o salats amb pernil i formatge.
• Llet o beguda vegetal enriquida en calci, amb pa de pessic, galetes integrals o magdalenes casolanes.
• Macedònia de fruites fresques
• Batuts de llet i fruita.

Com ingredients complementaris podem utilitzar fruita dessecada (panses ...), fruits secs (mòlts si cal per als més petits), fruita de temporada a trossos (nabius, maduixes, plàtan, kiwi, poma, pera, taronja ...) o en forma de suc natural ocasionalment. De forma moderada mel, melmelada i mantega.

Sergi Rovira  Nutricionista  (Col. nº CAT0282).

dijous, 23 de març del 2017

Tothom pot millorar el seu rendiment amb senzills consells que fan servir els esportistes professionals



Alimentación y DeporteLes persones que realitzen esport de manera intensa pateixen una depleció d'alguns nutrients en exigir el màxim als seus músculs. Per això, una reposició adequada és clau per construir més musculatura i mantenir un nivell de rendiment òptim. Diversos estudis han demostrat que la ingestió d'hidrats de carboni i proteïnes combinats durant els 30 minuts posteriors a finalitzar un exercici intens és la millor manera de reposar els dipòsits de glucogen que es van buidar durant l'exercici i d'afavorir la recuperació i reparació muscular.
La quantitat de proteïnes necessàries per a optimitzar la recuperació d'un esportista variarà depenent del tipus d'esport i de les característiques de cada esportista. Els estudis ens diuen que els esportistes que practiquen esports de resistència requereixen entre 1,2 i 1,4 grams de proteïna per cada quilogram de pes, mentre que els que practiquen esports explosius poden necessitar aproximadament 1,6 grams de proteïna per cada quilogram de pes. Si s'augmenta el consum de proteïnes per sobre d'aquests nivells, no s'han demostrat efectes beneficiosos sobre el rendiment esportiu, ia més, poden aparèixer conseqüències nocives per a la salut, com ara deshidratació, alteracions en el funcionament del fetge i del ronyó, etc. .
Encara que la major part dels esportistes poden aconseguir una aportació suficient de proteïnes utilitzant una dieta adequada, cada vegada són més el que recorren a l'ús de suplements comercials de proteïnes de fàcil assimilació per prendre'ls en aquest lapse "màgic" de la mitja hora que segueix a la finalització de l'entrenament o la competició, en què es produeix la millor assimilació i el seu ús permet la millor reparació muscular.

És molt important no confondre l'ús d'aquests suplements amb l'abús de proteïnes que portarien a un desequilibri dietètic que podria fer que aquestes proteïnes haguessin de fer servir com a font d'energia (en faltar suficients hidrats de carboni i greixos) en lloc de poder emprar-se com elements de construcció muscular. Paradoxalment, aquesta situació d'abús proteic durà a alteracions del sistema immune, pèrdua de massa muscular i -en les dones- al desequilibri del sistema de regulació hormonal, ambla consegüent caiguda del rendiment.
En resum, l'ús de productes rics en proteïnes de fàcil assimilació, juntament amb hidrats de carboni en els 30 minuts que segueixen a la finalització d'un exercici intens és un consell fàcil de seguir i que pot millorar el rendiment de molts esportistes (no només professionals), però a condició de mantenir un equilibri dietètic adequat.

DEPORTENo és d'estranyar que cada vegada hi hagi més fabricants que posen al mercat productes dirigits a assolir aquests objectius; però, no tots els productes són iguals pel que fa a assimilació, puresa, ni preu! És important considerar que l'ús d'aquest tipus de suplements pot suposar una quantitat gens menyspreable al cap de l'any per a molts esportistes, i que abans de llançar-se a comprar a cegues els pots de "proteïnes" sintetitzades en laboratori i distribuïdes internacionalment, la comparació de la quantitat de proteïnes que realment ens aporten per cada 100 g de producte i el preu final a què ens sortiria aquesta quantitat (com ara apareix en les etiquetes de venda en molts supermercats, això de "... el quilo surt a ...") és una bona idea. Com a consell pràctic, recomanem comparar els preus amb els dels productes de la sèrie "ProteínaNatural" de la conservera Ribeira (a més, gallega, he, he), que ha llançat una línia de pit de pollastre, de gall dindi i de salmó precuits amb uns percentatges molt alts de proteïna disponible per cada 100 g de fàcil absorció que per a molta gent resulten més agradables a l'hora de consumir-que els preparats sintètics, i que són -a igualtat de contingut proteico- d'allò més rendible del mercat.


Rafael Arriaza Loureda

dijous, 19 de gener del 2017

El Kangeiko



El Kangeiko, literalment "entrenament amb el fred", és una tradició entre els artistes marcials del Japó. El seu significat és el de sotmetre'ns voluntàriament a un exercici de duresa física en condicions de clima adverses per enfortir la nostra determinació, entrenar la nostra capacitat de concentració en circumstàncies extremes i superar les nostres pors, construint així una ment més forta, amb més capacitat de resistència a l'estrès , ensinistrada per vèncer les constants escomeses que ens llança la vida quotidiana.

A nivell espiritual, hi ha la creença que el mar és un "purificador" d'energia, de manera que es dóna la benvinguda al nou any amb un bany a l'aigua gelada, que depura el nostre cos de tota energia negativa. D'aquesta manera, com en moltes altres tradicions culturals, es dóna de nou començament al cicle, amb esperit renovat, oblidant tot allò que ens pertorba, amb el compromís de regenerar les nostres emocions, per continuar les nostres vides amb una nova perspectiva més optimista, que ens permeti deixar enrere aquells sentiments que impedeixen que avancem en el nostre Camí, oblidant així tot impuls negatiu que s'oposa al nostre creixement personal ia la nostra felicitat individual.

Podem entendre aquesta metàfora existencial com una forma física en què la nostra ment accepta el canvi i es predisposa a buidar-se de les emocions negatives que la esclavitzen i li impedeixen "veure" amb claredat. Tot por, preocupació i sentiment negatiu, queda oblidat al mar.

El Kangeiko és un entrenament a la Natura. Si has entrenat Karate en un entorn natural, sabràs que és una experiència diferent i reconfortant. L'entrenament a la intempèrie estimula els sentits, projectant en el nostre esperit unes emocions sovint adormides, que desperten en el nostre interior una sensació de benestar, i ens recorden la nostra veritable essència. Un estat de calma i felicitat senzilla, que ens fa prendre consciència que formem part d'un entorn més gran, en què tot està connectat. En aquest ambient, ens resulta més fàcil respirar, i sentir la plenitud de l'existència.


Entrenar a la Natura també ens brinda l'oportunitat de descobrir els petits detalls dels quals eren conscients els guerrers d'abans, dels que podem trobar consells, per exemple, en el Llibre dels Cinc Anells, de Miyamoto Musashi, oa L'Art de la Guerra, de Tsun Zu, en els quals els autors fan referència a les condicions del medi, com el nivell del terreny o la llum del sol en lluitar amb un adversari.


Sovint oblidem que el sòl no és pla, i ni tan sols està "encoixinat". Totes aquestes petites variables eren de summa importància antigament i no és despropòsit detenir-se de tant en tant a observar-les, sobretot perquè obliguen a la nostra ment a mantenir-se alerta sobre el més mínim detall, i és una manera més d'entrenar-se la via de la perfecció , que no pot KANGEIKO assolir mai, però que ens permet, mitjançant la pràctica constant, situar-nos cada vegada una mica més a prop.

Finalment, el Kangeiko és una trobada de karatekes, en què fem alguna cosa junts que forma part de la nostra passió, i que podem viure d'una manera especial en un dia diferent. Així mateix, és també un retrobament amb karatekes amb els que habitualment no podem coincidir als entrenaments, i amb karatekes que per circumstàncies actuals no poden venir a practicar al dojo, però aquest dia fan l'esforç de reunir-se amb els seus companys i practicar l'Art del karate compartint amb ells la mateixa passió i energia.

En Okinawa, algunes escoles perllonguen aquesta pràctica durant els tres mesos d'hivern per enfortir l'esperit. Nosaltres ho fem un cop l'any. No deixem que es perdi aquesta tradició, que reforça els valors del Bushido en la nostra vida moderna i sovint caòticament desbocada. Abandonem per un moment la nostra línia de confort per dedicar un instant a enfortir el nostre karate interior. Us convido a participar d'aquesta experiència valuosa, que sempre val la pena reviure.

Us hi espero entre terra i aigua. Benvinguts al Kangeiko.

 Samuel Martínez

dimecres, 7 de setembre del 2016

8 Consells per iniciar-se en les arts marcials

Publicat a CAMINO MARCIAL |

Quan un comença una nova activitat sol tenir molts dubtes. I en el cas de les arts marcials, ha de triar un sistema, una escola, un mestre ... A aquestes persones que s'han decidit en aquests dies a prendre la senda de les arts marcials, volem donar-los uns consells per facilitar-los els primers passos.

1. Decideix què vols fer abans de decidir on
Lo primero que debes preguntarte es qué quieres hacer
El primer que has de preguntar és vols aconseguir amb la pràctica i què vols fer
Hi ha una varietat enorme d'arts marcials i sistemes de combat, alguns amb enfocaments i pràctiques molt diferents entre si. Tens clar què és el que busques? Per exemple, si vols aprendre a defensar-te o un treball físic intens, potser el tai-txi no sigui el que estàs buscant (encara que per descomptat suposa un esforç físic i té la seva faceta marcial). I si busques la filosofia i la tradició, probablement el Kickboking o les MMA no encaixin gaire. Analitza què busques en les arts marcials i tria entre les arts marcials que t'ofereixen precisament això.

2. És bo que estigui a prop, però de vegades val la pena desplaçar-se
Un dels criteris pel que ens guiem tots a l'hora de realitzar una activitat és que estigui a prop de casa. Això està bé, però potser el que tenim a prop no és el que més ens convé. Potser valgui la pena fer l'esforç de desplaçar-se. Et vesteixes només amb el que ven la botiga del teu barri o vas a altres llocs a comprar roba? Doncs amb la pràctica d'arts marcials passarà el mateix: si tens a mà ensenyament de qualitat, perfecte; i si no, caldrà anar una mica més lluny. No vull dir amb això que hagis de conduir 1 h. cada dia per anar a practicar, però valora la possibilitat de desplaçar-te.

3. La qualitat i el preu no sempre van de la mà
Pagar más por las clases no garantiza mayor calidad en la enseñanza
Pagar més per les classes no garanteix major qualitat en l'ensenyament
Em vaig trobar en una ocasió amb un cas curiós: un practicant comentava en un fòrum d'internet que li semblaven molt interessants les classes de Tai Chi a la meva dojo: instal·lacions adequades, un mestre competent, bon horari, un grup nodrit però no massa nombrós ... però el preu li feia sospitar: era massa barat. Un preu més alt no sempre garanteix més qualitat. És veritat que mantenir una escola té despeses, que un bon mestre, generalment, es dedica completament a les arts marcials i viu d'elles. Però no té per què ser així. Probablement podràs practicar amb un bon mestre per una quota raonable, i també trobaràs preus desorbitats que no es corresponen amb la qualitat de l'ensenyament.


4. Els títols i els graus no ho són tot
Algunes persones que s'acosten a la recerca d'informació a dojo pregunten quants danes té el mestre? I si no ho pregunten és per prudència, però el busquen o el esbrinen per altres mitjans. És normal, és la manera més intuïtiva de valorar si el mestre és bo o no. Doncs, com tota la resta, és molt relatiu. Hi ha unes titulacions oficials d'ensenyament que poden servir-te de referència, que són atorgades per les federacions esportives (és així, què hi farem). Però també hi ha molts grans mestres que no tenen aquestes titulacions. I amb els graus passa igual. El grau pot ser orientatiu, però ¿és millor un mestre amb un 6è Dan que un amb un 3er. Dan? Potser sí ... o potser no. 
Això sí, si et venen massa els graus i títols en lloc del que es vas a aprendre a classe, potser has de desconfiar.

5. Demana provar primer

I si no em puc guiar per la proximitat, pel preu, pels títols del mestre què faig? Doncs visita les escoles que et semblin més adequades segons els teus interessos, parla amb els mestres, i demana provar. Sí, no passa res. "Mestre, puc provar un parell de classes?". Així de senzill. És la millor manera de conèixer al professor, als companys, la pràctica ... si tot compleix les teves expectatives, segueix endavant. Si no, presenta els teus respectes al mestre, explicar-li la situació i continua buscant. Estàs iniciant un camí que, amb sort, serà per a tota la vida. Escull bé.

6. L'organització i l'ambient de classe són molt importantesel preu no sempre van de la mà
Debes sentirte cómodo con el ambiente de la clase
Has sentir-te còmode amb l'ambient de la classe
El mestre és fonamental. La seva manera d'ensenyar serà molt important en el teu progrés. No et deixis impressionar per el bo que és, i dóna-li més importància al bé que ensenya. D'altra banda, tingues present també als companys i l'ambient de classe. Potser prefereixes una classe formal i seriosa, amb una etiqueta molt definida...Perfecte!  O potser estiguis més còmode en un clima més distès, més proper i menys rígid. Fantàstic! L'important és que et sentis còmode. Al principi no coneixeràs als companys, però sí podràs valorar la seva actitud cap a la pràctica, el tipus de relació que tenen entre ells i amb el mestre, etc ... Gaudir de la pràctica és clau, i això només ho pots fer si et trobes a gust practicant.

7. Els començaments sempre són difícils: tingues paciència

Ja has escollit l'escola adequada. Potser va ser a la primera, o vas haver de buscar una miqueta més. Ara que ja has fet el primer pas, però cal seguir caminant. I al principi és difícil: no et surt res i et sents maldestre, no entens el que diu el mestre, vols aprendre-ho tot en molt poc temps ... no et preocupis. Aniràs progressant ràpidament, encara que a tu et sembli que aprens molt poc. No et desanimis, i si en algun moment estàs temptat de deixar-ho, obliga't a tu mateix a seguir endavant. Un, dos, tres mesos ... no n'hi ha prou per aprendre. Si de veritat vols aprendre arts marcials, tingues paciència.

8. Si definitivament no és el que estàs buscant, prova amb una altra cosa
Existen una gran variedad de artes marciales y escuelas. Si no encuentras los que buscas, sigue buscando
Hi ha una gran varietat d'arts marcials i escoles. Si no trobes els que busques, continua buscant
Pot passar que t'adonis que el que estàs fent no és el que vols fer. A mesura que vas practicant, comences a descobrir de veritat en què consisteix un art marcial. I potser no és el que creies. Escolta, pot ser que sigui millor! O potser no. En aquests casos, sol haver una conseqüència: l'abandonament. ¡Error! Parla amb el teu mestre, i si veritablement no és el que vols fer, prova una altra vegada. Un altre art marcial, un altre mestre, una altra escola. Però no deixis les arts marcials gairebé abans d'haver començat. Et garanteixo que, si trobes l'art, el mestre, l'escola adequada ... ja no ho deixaràs mai. 

Permet-me donar-te la teva primera lliçó d'arts marcials: 'No et rendeixis!


Juan Antonio García Ruiz

diumenge, 22 de maig del 2016

No et abandonis a partir dels 40

Font: EL PAÍS
ARTICLE ESCRIT PER CARLOS CARABAÑA

El autor del blog amb el shihan Genzo Iwata (2004)
Quan Ana Burgos, campiona d’Espanya i Europa de triatló, va arribar als seus primers Jocs Olímpics, a Atenes 2004, tenia ja 36 anys. En els seus segons, celebrats a Pequín, ja havia complert la quarantena. Diversos campionats després, en 2013, va anunciar la seva retirada de la competició. Tenia 45. Encara en 2015, amb 47 anys, competeix de tant en tant, aconseguint un subcampionat d’Espanya en triatló per relleus. Al telèfon, amb veu alegre, dóna un consell a qui vulgui fer esport passats els 40: “Cal prendre-s’ho amb tranquil·litat i, sobretot, gaudir i passar-s’ho bé. La gent fa esport per moltes raons: cada persona ha de trobar la seva “. Ella la té: allargar la vida. “Això sí: fer-ho per una qüestió d’estètica em sembla bastant frívol”, afegeix.

Burgos veu avantatges en practicar esport a partir dels 40, fins i tot a nivell competició. “Jo tenia molta més estabilitat de cap. I el principal objectiu és gaudir. Em feia igual que em avancessin els altres atletes. Jo només volia fer-ho el millor possible “.

Aclareix que l’entrenar passats els 40 no hi ha res més important que el descans, ja que és l’única forma de recuperar i arribar a les competicions en un dels dos pics d’activitat física que es poden aconseguir a l’any. A més, les lesions són més dures a aquesta edat, així que és bàsic entrenar amb molt control, sabent les limitacions.
Sense voler arribar al nivell competitiu d’Ana Burgos, la tendència és allargar cada vegada més la vida esportiva. Hi ha diversos motius. El doctor Mikel Izquierdo, director del departament de Ciències de la Salut de la Universitat de Navarra, explica:
“La pràctica regular d’exercici físic constitueix un medi sa, barat i segur de prevenció i de tractament de moltes de les malalties lligades al sedentarisme” .

Diversos estudis dels darrers 30 anys han demostrat que les persones adultes que estan en bona condició física o que són físicament actives presenten menor risc a curt i mig termini de tenir una malaltia cardiovascular. “En un context d’envelliment de la població, la pràctica d’exercici físic és la intervenció més eficaç”, apunta Esquerre. Però, com tot, cal fer-ho amb cap. Encara que es digui que els 40 són els nous 30, això no pot aplicar-se des del punt de vista físic.

El primer, una revisió
El metge Ignacio Echeverría, cardiòleg del Centre d’Alt Rendiment de l’Hospital Taula del Castell, recomana que qualsevol persona de més de 40 que vagi a començar una activitat física s’hauria de sotmetre a un reconeixement mèdic. “Cal assegurar que el cor està sa, ja que, en fer exercicis d’alta intensitat, pot afavorir l’aparició d’arítmies o angines de pit. A més, si hi ha alguna alteració que havia passat inadvertida, pot arribar a produir, en casos extrems, una mort sobtada “. Encara que aclareix que aquests casos són molt poc freqüents, explica que la prevenció passa per realitzar un electrocardiograma i una exploració física completa. En cas que es detectessin anomalies, es faria una investigació més a fons.

Escolta al teu cos
“L’esport es pot fer tots els dies encara que s’aconsella que una persona adulta tingui un o dos dies d’aturada”, assevera el doctor José Calabuig, director del servei de cardiologia intervencionista i professor de Medicina de l’Esport a la clínica Universitat de Navarra. I afegeix: “Però el problema és la intensitat, el patir. Quan veiem algú practicant esport amb la cara desencaixada és que aquesta persona no està escoltant al seu cos “. Una altra de les claus és que no sigui molt exigent. “En un moment determinat es pot fer un exercici intens, com anar en bicicleta i pujar durant 10 minuts un port de muntanya, però forçar més serà contraproduent”. Segons un recent estudi publicat a Dinamarca, aquells que practiquen esport intens a una edat avançada poden tenir una esperança de vida fins i tot menor que els sedentaris. Per tant, prudència.

També és fonamental escoltar el cor, ja que a partir dels 40, sobretot en els homes, es multiplica la possibilitat de patir lesions. “Els signes fonamentals que el cor ho està passant malament és algun tipus de molèstia a la zona general del pit i la intensitat augmenta amb l’esforç. I una sensació de fatiga desproporcionada, quan una activitat que podíem fer la setmana anterior es torna fatigosa, o la sensació de pèrdua de coneixement i alteracions del ritme cardíac “, adverteix Echeverría. En general, si en acabar la sessió d’entrenament es té la sensació que no es podria repetir, és un senyal que s’ha exigit massa al cos i cal baixar la intensitat.

A poc a poc i sentit comú
Per Echeverría és fonamental saber d’on es parteix. Si la persona és sedentària, és important començar de forma gradual, primer amb una intensitat baixa, com caminar a pas viu, uns deu minuts, almenys cinc dies a la setmana. “Amb això ja s’afavoreix la condició física, es baixen els nivells de colesterol i permet controlar millor els nivells de glucèmia”. Després es pot anar augmentant la intensitat, però sempre veient que es tolera bé, amb una sensació agradable.

Com a objectiu, Calabuig opina que arribats als quaranta es pot practicar esport fins a quatre o cinc dies a la setmana. I ens dóna unes opcions, no acumulables:
“O un parell d’hores de bicicleta; o caminar dues hores; o córrer una hora; o nedar durant 45 minuts “.
Adverteix enfront de la tendència actual al que podríem denominar el sobredeporte, “una malaltia, anant-nos d’un extrem a un altre”. “L’exercici és salut, però amb cap”. Per a la seva col·lega Echeverría és una imprudència que a la moda actual de maratons, mitges maratons i altres deixin accedir a tot el món sense un reconeixement mèdic bàsic.

Practica la força
“A partir dels 20 o 30 anys, la força disminueix de manera notable. Si no es fa exercici, cap als 75 i 85 anys pot reduir-se tant que a la persona li costarà aixecar-se del llit o de la butaca. Per això és important fer exercicis de força “, explica Izquierdo. De nou, el sentit comú és el més important dels sentits. “Hi ha gent que es fica al gimnàs i agafa 50, 70 quilos, i això no és convenient ja que resulta contraproduent: podem trencar-nos un múscul, a més de pujar molt la pressió arterial”, avisa Calabuig.
El correcte és baixa càrrega i molta repetició. Un exemple: agafar a casa un paquet de dos quilos d’arròs, aixecar-lo amb el braç estirat, i repetir aquest moviment durant 15 minuts.

 ”Encara que sembli un exercici innocu, amb la regularitat es pot aconseguir un bíceps i un avantbraç musculats”, comenta Calabuig. Amb aquests exercicis de força es va a aconseguir una bona massa muscular que va fer costat les articulacions juntament amb la càpsula. “Si una persona de 75 anys que practiqui la força cau a terra, gairebé m’atreveixo a dir que rebota “, fa broma.
Només amb cinc minuts al dia s’aconsegueix l’objectiu de redreçar l’esquena. I a sobre hem enfortit la musculatura de l’esquena ja que hem fet un estirament en uns músculs que tenen tendència a contreure ”
Cuida la teva esquena

L’esquena és una de les parts del cos que més pateixen. A mesura que anem fent anys, tendim a encorvarnos cap endavant, a causa de que la musculatura de la part frontal del cos és més fort. Encara que hi ha aparells en els gimnasos que permeten enfortir l’esquena, també hi ha formes de fer-ho a casa. Calabuig parla d’un exercici molt senzill però efectiu. Consisteix en enganxar el cos el més possible a la paret, tocant-la amb els talons, la part posterior del genoll, les natges … tota l’esquena, amb les espatlles tirant cap enrere, el cap mirant al capdavant, amb els braços oberts , els colzes i el dors de les mans també enganxats.
També es pot fer aquest exercici a terra, sobre un matalasset.

Abans de res gaudeix
Quan l’Anna Burgos va deixar de competir, no era a causa que se sentís malament físicament, sinó al fet que va deixar de gaudir de la competició. “Va ser aquest estrès el que em va fer allunyar-me. No em venia de gust tornar a posar-me un dorsal, cada vegada veia més lluny la meta “. Durant el seu últim any competitiu va estar veient a psicòlegs per intentar recuperar la força mental. No volia ser-hi. Ara, ja retirada, segueix entrenant. Quatre o cinc sessions setmanals de carrera; natació; i també va al gimnàs. Ha deixat la bici. En el seu lloc munta a cavall. “Vaig anunciar que em retirava per tornar a gaudir”, conclou. Com diu Calabuig: “El més important és divertir-se amb l’esport, no matar-se amb ell”.

dilluns, 16 de maig del 2016

La longevitat per a un karateka requereix un esperit d'humilitat

Interessant article del "Rincón del Do"
He sentit a dir que ara hi ha 100 milions d'karatekes al món ... No m'ho crec ni per un moment. Però suposem que és cert, suposem que hi ha 100 milions de persones pel món posant-se un keikogi a mínim un cop a la setmana, ¿els converteix això en karatekes? No, al meu entendre, no. Pots posar-te l'uniforme que vulguis i considerar-te a tu mateix el que vulguis, però a menys que visquis la teva vida com un karateka ... No ets un d'ells!
Kinjo Seikichi Sensei
¿I quin és la forma de vida del Karate? Bé, no és obtenir graus i títols i acumular seguidors, això segur. Karate és una forma d'estar al món, una manera de navegar un passatge equilibrat a través dels anys a mesura que passes d'una edat a la següent. És entrenar sovint, de manera conscient, alegre, i amb un propòsit. És ensenyar únicament quan has de fer-ho, i fer-ho mitjançant l'exemple, en lloc de la doctrina. Si no estàs fent aquestes coses, no ets un karateka ... Només ets algú que vol ser-ho!
Quaranta-dos anys dedicats al Karate és tota una vida per a alguns, i més que això per a altres; però pel que fa a ser un karateka, tot just és esgarrapar la superfície. Em pregunto quants dels 100 milions (de karatekes) que hi ha avui al món seguiran anant al dojo durant més d'un any, cinc anys, o fins i tot deu ... Em pregunto quants d'ells són Petits Dracs o Ninjas (nens) ... Sospito que més de 950.000! Quants dels que es veuen a si mateixos com karatekes entrenen per guanyar trofeus, col·leccionar graus i diplomes, o aspiren a abandonar el seu entrenament i passar a "ensenyar" a altres persones?
Yasuda Tetsunosuke Sensei
Un tret poc freqüent que mai es troba en homes (i dones) que alberguen l'ambició de ser "algú" al diminut món del Karate. Tal personalitat no és donada a extrems, ni es desvia fàcilment per la moda del moment, i proporciona claredat contra la confusió creada per altres que criden molt alt coses superficials que mai aconsegueixen superar la prova del temps. Sembla una cosa tan simple, prestar atenció al que estàs fent, seguir col·locant un peu davant de l'altre, practicar un dia rere l'altre, i escollir simplement fer el que saps que hauries d'estar fent ... I però! ...
Tots els cavallers de les imatges van començar a entrenar Karate en la seva joventut. Tots han viscut vides llargues però molt diferents, i no obstant això tenen moltes experiències comunes. També tenen la voluntat de seguir practicant Karate independentment de les exigències rebudes al passar de joves a grans. Aquí no hi ha portades de revistes, celebritats de seminari, ni ningú que alguna vegada considerés el seu Karate com una manera fàcil de guanyar-se la vida. Les fotos d'aquesta entrada són de karatekes la determinació per continuar practicant Karate ha resistit i segueix resistint el pas del temps.
Mike Mancuso Sensei
Tens el necessari per fer el que han fet aquests senseis? Tens el valor per simplement "ser" karateka, i en fer això, abandonar les ambicions secundàries que tants enalteixen com a signe d'èxit? Quan estic sol en el dojo, gaudint estar en el món per un dia més, no penso en els karatekes famosos que habitualment posen per a portades de revistes, no penso en l'últim "mestre" que visita una localitat propera; penso en cavallers com els de les fotografies; i en el meu cor, espero aconseguir algun dia el que ells ja han aconseguit ... Longevitat!

Victor Lopez Bondia











Traducció al castellá: Víctor López Bondía [amb la autorización de Michael Clarke]

Author: Michael Clarke