dissabte, 24 de desembre de 2016

Resultats del exàmen de kyus



NOUS CINTOS DEL C.N. TERRASSA

                  GROC              
IZAN DE MIGUEL  
MARTÍ  RAMIREZ  
VICENÇ  GARCÍA  
MANU EXPOSITO  
            GROC-TARONJA  
ARNAU ALCALA  
IVAN MONTES
ADRIAN RASO
TEO VERGARA
ROC PEÑARROYA
             TARONJA              
MARCUS STILO    
        TARONJA-VERD         
PAULA LORENZO    
                 VERD                  
LUCÍA TRUJILLO
JOSÉ HERNÁNDEZ
ALBA SÁNCHEZ 
CARLES PASSARELL 
                  BLAU                 
CARLA  PAEZ 
                 MARRÓ               
ALEX SÁNCHEZ
POL FRADE
MARÍA ESTRELLA

ENHORABONA  A TOTS !!!

dimecres, 21 de desembre de 2016

Set medalles del CN Terrassa al Campionat de Catalunya de Kyus

Els egarencs amb les medalles aconseguides al campionat de karate CN TERRASSA

El CN Terrassa va assolir set medalles (tres de plata i quatre de bronze) en el Campionat de Catalunya de Kyus kata i kumite de karate que va celebrar-se dissabte passat al Pavelló d’Esports El Sorralet de Montornès del Vallès. El club egarenc va acumular dos podis en la categoria kumite cadet femení cinturó taronja i verd més de 53 quilos. Carla Páez va penjar-se la plata, mentre que la seva companya Alba Sánchez va obtenir el bronze. Al seu torn, Alberto Clares va aconseguir la plata en kata juvenil masculí cinturó taronja i verd, mateix èxit que va obtenir Paula Lorenzo en kata infantil femení cinturó taronja i verd. Completen la llista de medalles els bronzes de Cristina Molina en kata cadet femení cinturó taronja i verd, d’Iván Lopera en kata cadet masculí cinturó blau i marró i d’Esther Sánchez en kata infantil femení cinturó groc.

dilluns, 19 de desembre de 2016

1er Aniversari de la mort del Soke Mabuni

Amb motiu del trist 1er aniversari de la mort del Soke Mabuni Kenei, deixem amb vostès aquests entranyables documents visuals i sonors del seu transcendental pas per la nostra associació.


divendres, 25 de novembre de 2016

Sopar homenatge al karate Català


El passat dissabte 19 de novembre es va celebrar a Barcelona un acte acte-homenatge als Mestres Catalans de Karate.

En dit esdeveniment van acudir un gran nombre de mestres, molts d'ells, pioners que van posar les primeres pedres quan no hi havia res i sense cap mena de dubte artífexs de l'actual Karate català.

Grup de professors representants de Unión Shito-Ryu España 
Foto dels asistents
Manifest que es va llegir durant el sopar


dimarts, 22 de novembre de 2016

Un dissabte a tope !!!

Dissabte passat 19 novembre 2016 Dissabte vam tenir  "doble sessió".

Al matí es va celebrar el XXI CAMPIONAT DE CATALUNYA MAJOR, KYUS I DANS,  i Per La tarda, el XV OPEN DE CATALUNYA DE KARATE INFANTIL CIUTAT DE LLIÇÀ.
Els dos al Pavelló municipal d'Esports de Lliçà de Munt (Barcelona).



El resultat dels nostres competitors va ser el següent:

XXI CAMPIONAT DE CATALUNYA MAJOR, KYUS I DANS


  • 1ª CLASSIFICADA 
CARLA PÁEZ DOMÍNGUEZ kumite Cadet Femení Open 14 i 15 anys  taronja–verd

  •  3º CLASSIFICADA
EMMA CAÑAVATE QUERO kata cadet femení taronja-verd







XV OPEN DE CATALUNYA DE KARATE INFANTIL  CIUTAT DE LLIÇÀ
  • CARLA PAEZ DOMINGUEZ
1ª CLAS.  KUMITE FEMENÍ HASTA 5º KYU 14-15-16 ANYS

  • PAULA LORENZO DOMENE
1ª CLAS.    KUMITE FEMENÍ HASTA 5º KYU 10-11 ANYS

  • CARLOS MOLINA CUENCA
2º  CLAS. KUMITE MASC, HASTA 5º KYU 12-13 ANYS

  • CRISTINA MOLINA ENRI
CLAS.  KUMITE FEMENÍ HASTA 5º KYU 14-15-16 ANYS

  • LAURA ROCA PASTOR
CLAS.  KUMITE FEMENÍ HASTA 5º KYU 12-13 ANYS

  • YLENIA NAVARRETE LOPEZ
2ªCLAS.  KUMITE FEMENÍ HASTA 5º KYU 10-11 ANYS

  • ADRIÀ GARCÍA DÍAZ
CLAS. KUMITE MASC, HASTA 5º KYU 12-13 ANYS

  • LUCÍA TRUJILLO GRACIA
CLAS.  KUMITE FEMENÍ HASTA 5º KYU 12-13 ANYS

  • POL FRADE DALMAU
CLAS. KUMITE MASC, HASTA 5º KYU 14-15-16 ANYS







dijous, 10 de novembre de 2016

LA GALA DEL TEATRE PRINCIPAL, EN IMATGES

La publicació també recull les presentacions de les seccions de natació, waterpolo i futbol

revista_8_pag_acte_teatre_principal_pagina_1

Amb motiu de l’acte de lliurament de guardons que vam organitzar el passat 6 d’octubre al Teatre Principal, hem editat una publicació especial que recull totes les imatges i els detalls de l’esdeveniment: crònica, fotos de tots els premiats, amb el llistat de mèrits, l’homenatge als olímpics, els socis amb 25 i 50 anys d’antiguitat, etc.

A més, hem realitzat un suplement de quatre pàgines amb les presentacions de les seccions de natació, waterpolo i futbol, així com un recull de la gran actuació del sènior masculí de waterpolo en el retorn a la competició europea.

No us el perdeu!


dilluns, 10 d’octubre de 2016

Galán tercer en el Catalá Oficial

Dissabte 8 d´octubre en sessió matinal en el pavelló municipal de  Sant Celoni, es va celebrar la edició d´aquesta temporada del  Campionat de Catalunya cadet, junior i sub 21.


 

Tres varen ser els competidors representans del nostre club. 
Jordi Estany de Pouplana (Kumite Cadet –57kg) i Pol Frade Dalmau  (Kumite Cadet  –63 kg)  varen ser eliminats en la primera ronda, cal dir que els dos era la primera vegada que participaven en el campionat Català.
Victor Galán Giménez. KUMITE JUNIOR –68 kg  va obtenir el Bronze:  
En Octaus va  guanyar 5-7 contra Adrià Bertomeu (Karate Pirineus/ La seu d´urgell)  
En  Quarts va guanyar  1-0 contra Marc Ventura (Club Karate Ridao /BCN) 
En  Semifinals va perdre  0-1 contra Daniel Maya (Shotokan Andorra)   (qui finalment va ser el campió)  
Va tenir que esperar a la  repesca per efectuar el seu millor combat del matí  guanyan 1-7 contra Xavier Miralpeix (Club Yawara / BCN)

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Karate tradicional...o autèntic?


Tracte d'evitar aplicar la paraula tradicional a l'entrenament que faig actualment, i que porto algun temps fent, i us diré per què: Ja no estic segur que em s'apliqui a mi. Almenys, si ho fa, ofereix una descripció bastant pobra de la meva Karate. Ara, quan penso en la meva Karate, prefereixo utilitzar la paraula autèntic. 
La paraula Tradició s'usa molt en Karate, en la majoria dels casos per part de gent que no té una idea clara de la tradició de la qual afirmen ser part. Com tantes paraules d'ús habitual actualment, el seu ús excessiu ha canviat el seu valor; donant-li menys credibilitat de la qual una vegada va tenir.

Molt bé ... Abans que a tots els tradicionalistes d'aquí fora se'ls pugin els fums per la meva arrogància, deixeu-me aclarir-ho. Jo penso que qualsevol que fa la seva Karate amb un esperit d'honestedat i discreta disciplina, que entrena més sovint del que ensenya, i que porta a terme el seu entrenament diari queixant-se el mínim, és Un autèntic karateka. Independentment de l'estil o l'afiliació, és l'esperit delkarateka el que compta.
Des de fa ja temps penso que la veritable tradició del Karate no són els katas que practiques ni l'escola a la qual t'adhereixes, sinó aquest "esperit" d'autenticitat. Com amb tants altres aspectes del budo, l'adquisició d'autenticitat és un procés lent; però crec que sé el que és l'autèntic Karate, i quin aspecte té un autèntic karateka. El meu pla des de fa alguns anys ha estat seguir entrenant i anar traient tantes capes com cal, fins a poder trobar-me en el dojo i arribar a veure una mica d'autenticitat.

Font: "Traditional Karate ... or Authentic?"
Traducció al castellà: Víctor López Bondia [Amb l'autorització de Michael Clarke]

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Exhibició 2016

El passat divendres 31 de setembre vàrem celebrar la exhibició infantil de la temporada 16/17.
La participació dels alumnes va ser multitudinària, així com l´interès per part d´amics i familiars.
Dita exhibició va constar d´una part de kihon clàssic del nostre estil, demostració de katas bàsics per part de Paula Bailón, Ylenia Navarrete i Albert Clares. I Katas superiors per part de María Estrella.
Seguidament els més grans varen fer una demostració de defensa personal, els més petits una de exercicis de agilitat, una sessió de Trencaments de fustes de diversos gruixos, i la cloenda de la exhibició.
Els katas Pinan  Shodan, Pinan Sandan, i Gekisan-Daini.  La  seva realització i posterior Bunkai-Kumite.
Tot realitzat magistralment per les nenes Paula Lorenzo, Melinda Rodríguez i Laia Gorres.


ENHORABONA A TOTS I TOTES PEL TREBALL REALITZAT.

 









dilluns, 26 de setembre de 2016

Taller de Defensa per a la Dona



OBJECTIU : Coneixement general de tècniques de defensa personal senzilles però efectives dissenyades per a la dona en les diverses situacions de perill en què es pugui trobar involucrada .
LLOC : Tatami de Karate
DATA : Dissabte 24 setembre 2016













dimecres, 21 de setembre de 2016

El Camí del Karate

En posar-te una karategi i un cinturó, se't pot perdonar per pensar que estàs seguint una llarga tradició, la del "camí del Karate; però això no seria veritat exactament.

images
En posar-te una karategi i un cinturó, se't pot perdonar per pensar que estàs seguint una llarga tradició, la del "camí del Karate; però això no seria veritat exactament. Molt abans que s'establissin les imatges que avui associem al Karate, hi havia molt poc simbolisme associat al Karate; res de cinturons, uniformes, rangs, i per descomptat res de "campions". L'important era absorbir informació, convertir aquest coneixement en una habilitat útil, i després, comportar-se de manera que mai haguessis de fer servir el que sabies. Fent una mirada més de prop a aquesta imatge de Shureimon s'adverteix alguna cosa ... es troba descurada. Sostinguda per bigues de suport, la part de dalt sembla que està a punt de enfonsar-se. Tenint en compte la importància que es dóna a la rèplica moderna que es troba on va estar l'anterior, sembla que hi va haver poc entusiasme per preservar l'original mentre va estar en peu. Això em va fer pensar ... Què ens passa als humans que no tenim problema en observar com alguna cosa es marceix i mor per després invertir tant de nosaltres mateixos en conservar la memòria d'allò que vam deixar desaparèixer? Més d'una vegada m'he trobat amb karatekes posant en karategi per a una fotografia davant de la porta. Sempre semblaven aliens a la multitud que els envoltava, a més de al seu propi comportament infantil. Mai estic segur de per què creuen que necessiten comportar-se de aquesta manera, com nens a dia d'excursió, però sembla que actualment forma part de "fer Karate a Okinawa". Amb tants instructors de Karate encantats de dir-te com executar un kata correctament, és una pena que tan pocs dediquin temps a transmetre com comportar-se correctament. Uns quants professors okinawenses de Karate / Kobudo d'avui han perdut de vista el seu patrimoni cultural, encegats com estan per la temptació de la fama i la possibilitat de fer fortuna. Els acords amb revistes nord-americanes i l'estar disposats a prostituir els ha deixat, al meu entendre, amb molt al que respondre. Si, després de mil anys d'evolució, el ​​millor que pot fer el Karate és anhelar la glòria Olímpica i postrar-se davant el déu del comerç, potser hauria estat millor si s'hagués extingit fa molt ... Almenys podríem recordar amb afecte. Veritablement, crec que el Karate que es basa en el "comportament correcte" pràcticament ha desaparegut!
font:"Correct conduct ... .." Traducció al castellà: Víctor López Bondia [Amb l'autorització de Michael Clarke]

dimecres, 7 de setembre de 2016

8 Consells per iniciar-se en les arts marcials

Publicat a CAMINO MARCIAL |

Quan un comença una nova activitat sol tenir molts dubtes. I en el cas de les arts marcials, ha de triar un sistema, una escola, un mestre ... A aquestes persones que s'han decidit en aquests dies a prendre la senda de les arts marcials, volem donar-los uns consells per facilitar-los els primers passos.

1. Decideix què vols fer abans de decidir on
Lo primero que debes preguntarte es qué quieres hacer
El primer que has de preguntar és vols aconseguir amb la pràctica i què vols fer
Hi ha una varietat enorme d'arts marcials i sistemes de combat, alguns amb enfocaments i pràctiques molt diferents entre si. Tens clar què és el que busques? Per exemple, si vols aprendre a defensar-te o un treball físic intens, potser el tai-txi no sigui el que estàs buscant (encara que per descomptat suposa un esforç físic i té la seva faceta marcial). I si busques la filosofia i la tradició, probablement el Kickboking o les MMA no encaixin gaire. Analitza què busques en les arts marcials i tria entre les arts marcials que t'ofereixen precisament això.

2. És bo que estigui a prop, però de vegades val la pena desplaçar-se
Un dels criteris pel que ens guiem tots a l'hora de realitzar una activitat és que estigui a prop de casa. Això està bé, però potser el que tenim a prop no és el que més ens convé. Potser valgui la pena fer l'esforç de desplaçar-se. Et vesteixes només amb el que ven la botiga del teu barri o vas a altres llocs a comprar roba? Doncs amb la pràctica d'arts marcials passarà el mateix: si tens a mà ensenyament de qualitat, perfecte; i si no, caldrà anar una mica més lluny. No vull dir amb això que hagis de conduir 1 h. cada dia per anar a practicar, però valora la possibilitat de desplaçar-te.

3. La qualitat i el preu no sempre van de la mà
Pagar más por las clases no garantiza mayor calidad en la enseñanza
Pagar més per les classes no garanteix major qualitat en l'ensenyament
Em vaig trobar en una ocasió amb un cas curiós: un practicant comentava en un fòrum d'internet que li semblaven molt interessants les classes de Tai Chi a la meva dojo: instal·lacions adequades, un mestre competent, bon horari, un grup nodrit però no massa nombrós ... però el preu li feia sospitar: era massa barat. Un preu més alt no sempre garanteix més qualitat. És veritat que mantenir una escola té despeses, que un bon mestre, generalment, es dedica completament a les arts marcials i viu d'elles. Però no té per què ser així. Probablement podràs practicar amb un bon mestre per una quota raonable, i també trobaràs preus desorbitats que no es corresponen amb la qualitat de l'ensenyament.


4. Els títols i els graus no ho són tot
Algunes persones que s'acosten a la recerca d'informació a dojo pregunten quants danes té el mestre? I si no ho pregunten és per prudència, però el busquen o el esbrinen per altres mitjans. És normal, és la manera més intuïtiva de valorar si el mestre és bo o no. Doncs, com tota la resta, és molt relatiu. Hi ha unes titulacions oficials d'ensenyament que poden servir-te de referència, que són atorgades per les federacions esportives (és així, què hi farem). Però també hi ha molts grans mestres que no tenen aquestes titulacions. I amb els graus passa igual. El grau pot ser orientatiu, però ¿és millor un mestre amb un 6è Dan que un amb un 3er. Dan? Potser sí ... o potser no. 
Això sí, si et venen massa els graus i títols en lloc del que es vas a aprendre a classe, potser has de desconfiar.

5. Demana provar primer

I si no em puc guiar per la proximitat, pel preu, pels títols del mestre què faig? Doncs visita les escoles que et semblin més adequades segons els teus interessos, parla amb els mestres, i demana provar. Sí, no passa res. "Mestre, puc provar un parell de classes?". Així de senzill. És la millor manera de conèixer al professor, als companys, la pràctica ... si tot compleix les teves expectatives, segueix endavant. Si no, presenta els teus respectes al mestre, explicar-li la situació i continua buscant. Estàs iniciant un camí que, amb sort, serà per a tota la vida. Escull bé.

6. L'organització i l'ambient de classe són molt importantesel preu no sempre van de la mà
Debes sentirte cómodo con el ambiente de la clase
Has sentir-te còmode amb l'ambient de la classe
El mestre és fonamental. La seva manera d'ensenyar serà molt important en el teu progrés. No et deixis impressionar per el bo que és, i dóna-li més importància al bé que ensenya. D'altra banda, tingues present també als companys i l'ambient de classe. Potser prefereixes una classe formal i seriosa, amb una etiqueta molt definida...Perfecte!  O potser estiguis més còmode en un clima més distès, més proper i menys rígid. Fantàstic! L'important és que et sentis còmode. Al principi no coneixeràs als companys, però sí podràs valorar la seva actitud cap a la pràctica, el tipus de relació que tenen entre ells i amb el mestre, etc ... Gaudir de la pràctica és clau, i això només ho pots fer si et trobes a gust practicant.

7. Els començaments sempre són difícils: tingues paciència

Ja has escollit l'escola adequada. Potser va ser a la primera, o vas haver de buscar una miqueta més. Ara que ja has fet el primer pas, però cal seguir caminant. I al principi és difícil: no et surt res i et sents maldestre, no entens el que diu el mestre, vols aprendre-ho tot en molt poc temps ... no et preocupis. Aniràs progressant ràpidament, encara que a tu et sembli que aprens molt poc. No et desanimis, i si en algun moment estàs temptat de deixar-ho, obliga't a tu mateix a seguir endavant. Un, dos, tres mesos ... no n'hi ha prou per aprendre. Si de veritat vols aprendre arts marcials, tingues paciència.

8. Si definitivament no és el que estàs buscant, prova amb una altra cosa
Existen una gran variedad de artes marciales y escuelas. Si no encuentras los que buscas, sigue buscando
Hi ha una gran varietat d'arts marcials i escoles. Si no trobes els que busques, continua buscant
Pot passar que t'adonis que el que estàs fent no és el que vols fer. A mesura que vas practicant, comences a descobrir de veritat en què consisteix un art marcial. I potser no és el que creies. Escolta, pot ser que sigui millor! O potser no. En aquests casos, sol haver una conseqüència: l'abandonament. ¡Error! Parla amb el teu mestre, i si veritablement no és el que vols fer, prova una altra vegada. Un altre art marcial, un altre mestre, una altra escola. Però no deixis les arts marcials gairebé abans d'haver començat. Et garanteixo que, si trobes l'art, el mestre, l'escola adequada ... ja no ho deixaràs mai. 

Permet-me donar-te la teva primera lliçó d'arts marcials: 'No et rendeixis!


Juan Antonio García Ruiz

divendres, 29 de juliol de 2016

Stage d´estiu de K.C.Hirota



El passat diumenge al Honbu-Dojo a Barcelona, va donar fi a l'Stage d'KCHirota 2016 amb una gran afluència de cursetistes, una cosa que és de ressaltar donat les dates estivals en què estem.

El temari va ser en les sessions del Dissabte matí i tarda sobre els katas Chintei, Saifa, i exercicis de tecnificació sobre kumite tradicional.

El Diumenge a primera hora vam iniciar en una pimera part amb un taller de Shiatsu i posteriorment amb treball sobre el kata Passai-sho i repàs de shito-Ryu tradicional, per acomiadar-nos amb la enterga de diplomes i el gaudi d'un generós aperitiu amb cava inclòs en el qual es va acomiadar la temporada.