dilluns, 26 de juny de 2017

Karate Olímpic ... o quan el consumisme li va guanyar a la història.


Font: www.rincondeldo.com
A l'agost vinent a l'assemblea del COI a Rio de Janeiro quedés definitivament plasmada la signatura per a la incursió del karate en els 5 anelles olímpiques ... Una cosa que era impossible d'evitar quan grans marques del mercat van començar a tallar i van imposar lenta però inexorablement les seves urpes en un nou i potencial mercats de 140 milions d'ànimes.
karate olimpico
L'esport té una innombrable quantitat de valors, això està més que clar. L'esportista en si és una persona sacrificada i que entrena a favor d'una única meta ... GUANYAR. I obvi que no estic descobrint res de nou ... Ho vaig viure en carn pròpia quan vaig experimentar la pràctica esportiva del karate per un espai que es va perllongar uns 15 anys (avui ja porto més de 4 dècades de pràctica ininterrompuda), primer com a competidor i després com a entrenador ...

En el període de temps em vaig dividir entre els dies del meu karate tradicional i el meu karate esportiu (diguem que van ser els 7 dies de la setmana) ... Igualment vaig fer el mateix amb els meus alumnes ... És a dir que el que exposaré no està versat en la història d'altres sinó en la meva personal.


Aquesta amb valors ben definits, amb elements culturals de profund arrelament en la meva vida diària. Mentre que de l'altra forma només em enfocava en ser millor que els altres ... a guanyar sigui com sigui. Si bé vaig obtenir beneficis personals importants com conèixer molta gent i viatjar representant al meu país (Uruguai) en diverses ocasions, també va portar molts trenquis dins de la meva escola. Fins i tot vaig perdre persones a les quals considerava amics. Coses que passen.


Quan el meu temps en l'esport i les seves activitats inherents i aleatòries van arribar a la seva fi, i sense llums de glòria que em enlluernaran (mai pas) ... per sort tenia el meu fidel karate d' DOJO intacte per continuar amb la senda.


Després de tota aquesta parafrasejada que només serveix per consolidar els meus dits vull expressar que aquesta història que em va passar a mi ... per a les noves generacions no existirà ... Perquè? Simple, mai coneixeran un Dojo i les seves riques tradicions, només un gimnàs ... Tot el seu món girés sobre el tatami, el karategi d'extra dimensions, les guantilles i sabatots blaus i vermells ... i els mètodes que imposi el Coach de torn per millorar la capacitat físic-atlètica ... basant-se en les 4 o 5 tècniques "similars a algunes que es practiquen en karate" de major puntuació i vistositat ... això per als competidors de Kumite.


Pels de kata, la cosa canvia. Ara hauran a aprendre encara més acrobàcia, coreografia, expressió escènica ... i haaaaaaa ... m'oblidava dos o tres katas de no importa quina escola, mentre continguin aquells matisos i formes que permetin ser millor modelats, encara que el resultat final poc tingui a veure amb la versió original.


Ho dic de cor ... m'agradaria que algú em rebatís una mica del que dic ... seria molt interessant i perquè no enriquidor per a mi.

Perquè per al que no sap res, d'aquí en més això que veuen serà sinònim de karate. I els que com jo es dediquen als seus pocs alumnes estudiant el detall en cada tècnica, mantenint viva la flama de la recerca, i els valors ètics i històrics, probablement passarem a ser anomenats "bojos místics", aferrats a un ahir que cada dia es perd més en la nebulosa del temps.

En aquesta "crònica d'una mort anunciada" vaig identificant els sensei com a aquests artesans d'oficis ja inexistents. On la tecnologia per una banda i la industrialització per un altre els van ser matant i bandejant a l'oblit.


Tal qual l'ordre plantejat de les coses ... Aquest món del "karate" es va a anar dividint en dos extrems ben definits ... En un hi seran els Olímpics amb la WKF al capdavant i en l'altre els que incursionaran en pràctiques més dures com ja ho és la MMA per exemple .... I al mig, el desconcert.


Qui guanya i qui perd en tot això ... .Fàcil, guanyen els senyors de coll i corbata que cobren afiliacions, que cobressin la seva participació en què tal o qual marca patrocini als atletes "karatekes", que cobren drets de transmissió dels esdeveniments ... en fi un meravellós art basada en la humilitat passa a ser part de l'embull de la globalització ... i qui perd ... fàcil també, el 90% dels que mai guanyessin una medalla i amb les seves aportacions engreixen a uns poquets ... la història sempre és la mateixa ...


Però l'important és l'enorme felicitat que des del 2 de juny milers manifesten a les xarxes socials en assabentar-se de la confirmació de la inclusió del karate entre els 5 esports triats pel COI.


Tot aquest temps embarcat en l'àrea esportiva em va aportar una visió diferent dels preceptes en els quals havia estat format i per tant es basava la meva practica tradicional.


Ja avui els punts són cridats a la cara del contrari com gols ... avui les campiones apareixen en tapes de revistes i no justament d'esports. I que quedi clar que no sóc cap purista, ni em acte flagell per això ... No pertanyo a cap "secta de karate" ultraconservadora.

Estic en contra d'això ... noooooooooooooo !!!!!!!!!!!!!!! ... 
D'això en diuen evolució, i qui puc ser jo per oposar-me. Només estic en contra que l'hi diguin: k a r a t e.

Al final d'aquesta història igualment jo em sento feliç ... Perquè penso que els antics mestres sempre van voler que el seu art quedés en poques mans.

I així serà.
Gerardo Balves

Gerardo Balves
Author: Gerardo Balves

dissabte, 17 de juny de 2017

17 Años sin el Maestro Hirota

En éstas fechas se cumple el 17 aniversario del fallecimiento del Maestro Yoshiho Hirota, fundador de nuestra asociación, y uno de los japoneses pioneros en la expansión del Karate-Do en nuestro país.

El Maestro Hirota llegó a España hace ya 47 años, cuando, contando solamente 22 años de edad y con gran fama como competidor deportivo en el Japón, inició sus actividades en la formación de karatekas.

El día 22 de Junio del año 2000  nos  dejó tras una penosa enfermedad con excepcional estoicismo y contra la que luchó sin descanso y sin dejar sitio al desánimo en ningún momento, en una prueba más del espíritu karateka que le embargaba por completo.

El Maestro Hirota nació el 28 de Abril de 1948 en la localidad japonesa de Tochigi y empezó a practicar Karate Infantil en la escuela primaria. 

Los realmente extraordinarios conocimientos técnicos del Maestro Hirota han venido siendo confirmados y reforzados con numerosas visitas a Barcelona del Maestro Mabuni, del Maestro Ishimi y de otros numerosos Maestros de la máxima categoría (Nakahashi, Neguichi, Sakumoto, etc.), lo que ha permitido la adquisición de una gran categoría técnica a los discípulos del Maestro, entre los que figuran muchos de elevado rango (cuartos, quintos, sextos y séptimos danes).

Posteriormente, en la Universidad Sofía de Tokio realizó ya estudios superiores de Karate, iniciándose en el estilo Shingi Kai o "Técnica del corazón", que es una rama de la Escuela Shito Ryu. 
Fue su Maestro entonces el fundador de dicho estilo, Yasue Taiga, así como también el Maestro Kobayashi.
Impartiendo una clase en la playa en los principios del Karate en España

Más tarde, afincado ya en Barcelona y cuando la Federación Japonesa de Karate decidió unificar los Katas oficiales, el Maestro Hirota mantuvo diversas entrevistas con el "Soke" (máximo representante) Kenei Mabuni, hijo del "Kaisho" (fundador de la Escuela Shito Ryu) Kenwa Mabuni y también con el Maestro Yasunari Ishimi y se acordó la modificación de los Katas, retornando a los orígenes.

Como hemos dicho en otras ocasiones, existen tres clases de formadores en las artes marciales. Los que podríamos llamar propiamente entrenadores, que se dedican a la formación de competidores para las confrontaciones deportivas; los denominados profesores, que desarrollan su actividad instruyendo técnicamente a sus alumnos. Finalmente existen Maestros, quienes, aparte de la formación deportiva y de la instrucción técnica son capaces de imbuir en sus discípulos el espíritu y la esencia de las artes marciales. 

El Maestro entre su discípulo Santiago  Cerezo y el Kaisho  Mabuni Kenei
A este último y reducido grupo de Maestros pertenecía el Maestro Hirota. Podemos afirmar que no tenía alumnos, tenía discípulos. Y éstos seguían sus enseñanzas con la fe que inspiraban sus profundos conocimientos y su indiscutible autoridad.

Fue Maestro hasta última hora. Y en esta última hora, previendo su cercano fin, escribió su última voluntad pasando la responsabilidad de sus funciones a su alumno predilecto, al que contaba con toda su confianza y al que consideró idóneo para continuar su labor: a Santiago Cerezo Arias.


El Maestro Cerezo une a sus numerosos éxitos deportivos una experiencia profesional acreditada a través de largos años al frente de diversos gimnasios. Pero particularmente la elección del Maestro Hirota se basó en la profunda asimilación que este discípulo ha mostrado siempre de las enseñanzas por él impartidas.

Hoy día la obra del Maestro Hirota perdura en el método y filosofía de Unión Shito-Ryu España (antigua "Asociació Shito-Ryu Catalunya que él creó) y en  asociaciones y maestros que a pesar de tomar otros caminos, quedaron  de por vida influenciados por sus enseñanzas.

¡Te seguimos  honrando Maestro porque tu espíritu sigue vivo en todos nosotros!

dimecres, 14 de juny de 2017

Els karatekes del CN Terrassa triomfen a Santa Perpètua

 El CN Terrassa aconsegueix onze podis en el VII Trofeu de Karate de Santa Perpètua


Els karatekes del CN Terrassa, amb els trofeus guanyats. | CN Terrassa

El Club Natació Terrassa va obtenir onze podis en el VII Trofeu de Karate de Santa Perpètua que va celebrar-se dissabte passat al poliesportiu municipal de la localitat vallesana i que va aplegar 620 esportistes.
El club va sumar sis medalles en la modalitat de kata. En kata infantil femení fins taronja, el CN Terrassa va copar les dues primeres places. Paula Bailón va vèncer just per davant de la seva companya Ylenia Navarrete. La tercera representant local en aquesta categoria, Paula Lorenzo, va ser eliminada en primera ronda. El club també va sumar dos podis en kata aleví mixt fins groc de la mà de Laia Gorres, segona, i Melinda Rodríguez, tercera. Així mateix, Iván Montes va obtenir el segon lloc en kata benjamí mixt fins groc, a l’igual que Alberto Clares en kata juvenil-cadet masculí fins taronja.

Les altres cinc medalles van arribar en la modalitat de kumite. Carles Passarell va ser segon en kumite sènior masculí fins blau open. Al seu torn, Andrea Blanco va finalitzar tercera en kumite júnior femení marró i negre open, mateix èxit que van assolir Carla Páez en kumite cadet femení fins blau open, Míriam Perea en kumite juvenil femení fins blau +47 kg i Adrià Garcia en kumite juvenil masculí fins verd -55 kg. En kumite júnior masculí marró i negre +65 kg, Víctor Galán va caure eliminat en la primera ronda.