dijous, 19 de maig del 2016

Quatre podis a la 15ª lliga del vallès

El campionat com es costum, es va celebrar a la ciutat vallesana de Sabadell, organitzat per la associació esportiva Can Deu.
Es va desenvolupar des de Pre-Benjamí fins la categoria de juvenil (12-13 anys)
Quatre dels nèns i nenes representants de la nostra associació (Unión Shito-Ryu Catalunya) varen assolir podi.
Es tracta de:
Rubén Vallejo (Sant Jordi) y Laura Roca (CNT) que van assolir el segòn lloc del podi, i Carlos Molina i José Hernández (CNT) tercers classificats.

Enhorabona als quatre

dimarts, 17 de maig del 2016

7 consells per l’aspirant a Cinturó Negre


cinturon
Publicat el 8 abril, 2015 per Juan A. García - Gimnàs Kidokan Sevilla
L’examen de Cinturó Negre és un punt d’inflexió per a qualsevol artista marcial. Aquest article pretén ajudar els aspirants a aquest grau (fins i tot a qualsevol altre) a preparar-se pel moment de l’examen i fins i tot inspirar als professors a l’hora d’encoratjar i orientar als seus alumnes. Encara que podrien ser molts més, donarem 7 consells basats en l’experiència als aspirants a Cinturó Negre de Qualsevol art marcial.

1. No has de es un Cinturó Marró que va a examinar-se de Cinturó Negre: has de ser un Cinturó Negre que va mostrar que ho és.
En un examen hauràs de mostrar al professor o professors que et examini que tens nivell suficient per poder ser considerat Cinturó Negre. Has per tant haver assolit aquest nivell abans de l’examen. Si no és així, hauríem de seguir entrenant fins aconseguir-ho. Un gran mestre i Jutge del Tribunal Nacional de Graus de Karate sol dir que un aspirant a Cinturó Negre ha d’anar a l’examen a recollir el que és seu. No has de tenir per tant la sensació que ets un Cinturó Marró que va a provar sort en l’examen, sinó que ets ja un Cinturó Negre i vas a l’examen a demostrar-ho.

2. És fonamental que tinguis confiança en tu mateix i en el teu examen
Si tu no et sents confiat i segur de tu mateix serà difícil que altres persones vegin en tu a un Cinturó Negre amb autoconfiança i no a un Marró aspirant nerviós i insegur.
Tot, absolutament tot el que prepares per al teu examen ha d’estar perfectament dominat. Fins al detall més insignificant. I repetit fins a la sacietat, de manera que cada moviment sigui una cosa natural per a tu. Aquesta és la millor manera de que sentis que tot està sota control i que puguis transmetre seguretat als que et examinin. Les tècniques o formes que componen el teu examen s’han de convertir-se gairebé en un “amic” per a tu. És possible fins i tot que quan passi l’examen el trobis a faltar.

3. Tant entrenant com durant l’examen, l’esperit és la base de tot
Concentració, perseverança, actitud marcial … tot això s’ha de veure reflectit en la pràctica i en el teu examen. A vegades les deficiències tècniques puntuals poden passar a un segon pla si l’esperit de l’aspirant és l’adequat. No obstant això, un examen correcte tècnicament però que no transmet aquest esperit potser no mereixi el grau de Cinturó Negre. Això sí, fuig de la teatralitat i l’exageració: no parlem de gestos per a la galeria, sinó de vivència autèntica.

4. La imatge i les formes cobren més importància en l’examen
Potser els que et examinin no et coneguin i no sàpiguen com ets. No saben si ets humil o arrogant, si ets extrovertit o reservat. La teva imatge, la teva forma de caminar, la roba … diuen coses de tu que de manera conscient o inconscient influeixen en els que et observen. Per això has de tenir-ho en compte. No cal anar fet un pinzell, però sí endreçat, amb la roba neta, caminar amb confiança i saludar … personalment crec que les salutacions, com mostres de respecte i humilitat que són, mai estan de més i no obstant això sí que se’ls pot fer fora a faltar. Així que davant del dubte … saluda. Les formes i l’etiqueta tenen els seus perquès així que respecta’ls. No es tracta ara de saludar de manera exagerada o amb “cara de dolent” sinó que els teus gestos i el teu rostre reflecteixin la teva concentració. No tinguis pressa i pren-te el teu temps. Fes les coses bé.

5. Ajusta les tècniques a les teves característiques i possibilitats
De vegades volem ser més del que som. I d’altres, pensem que el complex és millor que el simple. Però no és així: ¿o és més efectiva una tècnica difícil mal executada que una fàcil ben executada? Si tens la possibilitat de triar les tècniques del teu examen escull les que s’adaptin millor a les teves característiques. No facis puntades altes si no tens suficient elasticitat, no facis girs o tècniques complicades si no ets capaç de controlar-los, no facis al company tècniques complexes si necessites que et ell ajudi per realitzar-les … Això no vol dir que davant les dificultats et rendeixis i canviïs simplement la tècnica, ja que entrenant és com s’aprèn, però sempre tria tècniques que estiguin dins de les teves possibilitats. És preferible la simplicitat ben fet que el complex mal executat.

6. Sense presses, però no et rendeixis
Et trobaràs en la teva preparació amb dificultats que has de superar. Moltes. Però arribarà un moment en què estiguis a punt per a la teva examen. No et imposis a tu mateix l’obligació d’una data determinada: prepara’t i entrena, i presenta’t quan estiguis llest. Segurament el teu mestre podrà ajudar-te a decidir quan ha arribat el moment. I si per fi arriba el dia del teu examen i el resultat no és l’esperat no et vinguis avall. A vegades les coses no surten i només és qüestió de seguir entrenant. Et puc assegurar que la satisfacció quan ho aconsegueixis superarà amb escreix aquesta petita decepció. Pensa que tota la feina que has fet t’ha servit per millorar notablement com a persona i en el teu art marcial. La veritat és que el procés de preparació, tot el que has après i entrenat és moltíssim més important que el resultat de l’examen. Intenta-ho de nou i veuràs.

7. El Cinturó Negre no és la meta final, sinó el punt de partida.
Fins a l’obtenció del Cinturó Negre la pràctica i l’esforç d’aquests anys t’han dotat d’un cert repertori tècnic. Has estat aprenent a llegir, i ara que ja llegeixes bé és el moment de concentrar-te en què és el que estàs llegint. Has assegut unes bases per, a partir d’ara, començar a aprendre de veritat fent un treball més qualitatiu que quantitatiu. Quan obtens el Cinturó Negre, ja no has de preocupar de com col·locar-te o cap a on moure els peus: això ja saps fer-ho. Pots ara prestar més atenció al perquè de les coses, sentir les tècniques o simplement deixar-te portar per la sensació i l’esperit de la pràctica. El Cinturó Negre no és l’arribada, sinó la sortida. El teu camí marcial només acaba de començar. Molta Sort.
Juan Antonio García Ruiz
www.karatekidokan.com

dilluns, 16 de maig del 2016

La longevitat per a un karateka requereix un esperit d'humilitat

Interessant article del "Rincón del Do"
He sentit a dir que ara hi ha 100 milions d'karatekes al món ... No m'ho crec ni per un moment. Però suposem que és cert, suposem que hi ha 100 milions de persones pel món posant-se un keikogi a mínim un cop a la setmana, ¿els converteix això en karatekes? No, al meu entendre, no. Pots posar-te l'uniforme que vulguis i considerar-te a tu mateix el que vulguis, però a menys que visquis la teva vida com un karateka ... No ets un d'ells!
Kinjo Seikichi Sensei
¿I quin és la forma de vida del Karate? Bé, no és obtenir graus i títols i acumular seguidors, això segur. Karate és una forma d'estar al món, una manera de navegar un passatge equilibrat a través dels anys a mesura que passes d'una edat a la següent. És entrenar sovint, de manera conscient, alegre, i amb un propòsit. És ensenyar únicament quan has de fer-ho, i fer-ho mitjançant l'exemple, en lloc de la doctrina. Si no estàs fent aquestes coses, no ets un karateka ... Només ets algú que vol ser-ho!
Quaranta-dos anys dedicats al Karate és tota una vida per a alguns, i més que això per a altres; però pel que fa a ser un karateka, tot just és esgarrapar la superfície. Em pregunto quants dels 100 milions (de karatekes) que hi ha avui al món seguiran anant al dojo durant més d'un any, cinc anys, o fins i tot deu ... Em pregunto quants d'ells són Petits Dracs o Ninjas (nens) ... Sospito que més de 950.000! Quants dels que es veuen a si mateixos com karatekes entrenen per guanyar trofeus, col·leccionar graus i diplomes, o aspiren a abandonar el seu entrenament i passar a "ensenyar" a altres persones?
Yasuda Tetsunosuke Sensei
Un tret poc freqüent que mai es troba en homes (i dones) que alberguen l'ambició de ser "algú" al diminut món del Karate. Tal personalitat no és donada a extrems, ni es desvia fàcilment per la moda del moment, i proporciona claredat contra la confusió creada per altres que criden molt alt coses superficials que mai aconsegueixen superar la prova del temps. Sembla una cosa tan simple, prestar atenció al que estàs fent, seguir col·locant un peu davant de l'altre, practicar un dia rere l'altre, i escollir simplement fer el que saps que hauries d'estar fent ... I però! ...
Tots els cavallers de les imatges van començar a entrenar Karate en la seva joventut. Tots han viscut vides llargues però molt diferents, i no obstant això tenen moltes experiències comunes. També tenen la voluntat de seguir practicant Karate independentment de les exigències rebudes al passar de joves a grans. Aquí no hi ha portades de revistes, celebritats de seminari, ni ningú que alguna vegada considerés el seu Karate com una manera fàcil de guanyar-se la vida. Les fotos d'aquesta entrada són de karatekes la determinació per continuar practicant Karate ha resistit i segueix resistint el pas del temps.
Mike Mancuso Sensei
Tens el necessari per fer el que han fet aquests senseis? Tens el valor per simplement "ser" karateka, i en fer això, abandonar les ambicions secundàries que tants enalteixen com a signe d'èxit? Quan estic sol en el dojo, gaudint estar en el món per un dia més, no penso en els karatekes famosos que habitualment posen per a portades de revistes, no penso en l'últim "mestre" que visita una localitat propera; penso en cavallers com els de les fotografies; i en el meu cor, espero aconseguir algun dia el que ells ja han aconseguit ... Longevitat!

Victor Lopez Bondia











Traducció al castellá: Víctor López Bondía [amb la autorización de Michael Clarke]

Author: Michael Clarke

Tres medalles al Ciutat d´Hospitalet

Victor, Andrea i Alex
Victor Galán, Andrea Blanco y Alex Delgado

Amb més 450 participants
El poliesportiu municipal del Gornal ha estat l’escenari, per segon any consecutiu, del Torneig de Karate ‘Ciutat de L’Hospitalet’ que organitzen conjuntament el Club Kihon, la Federació Catalana de Karate i l’Ajuntament.
Alta participació als tatamis, amb més 450 esportistes, i unes grades a vessar dins del poliesportiu municipal del Gornal. Entre els participants diversos campions d’Espanya, i inclús algun d’Europa. El que dona mostra de l’alt nivell d’aquesta cita. A banda de les proves de Kumite i Kata, s’han celebrat combats de totes les categories existents, des de aleví fins a sènior.
El resultat dels competidors egarencs que ens van representar va ser el següent:
ALEX DELGADO PEREZ KUMITE SENIOR MASCULÍ +75KG / medalla d´argent

VICTOR GALÁN GIMÉNEZ KUMITE JUNIOR MASCULÍ –68KG /medalla de bronze

ANDREA BLANCO LÓPEZ KUMITE CADET FEMENÍ +50KG /medalla de bronze