Tracte d'evitar aplicar la paraula tradicional a l'entrenament que faig actualment, i que porto algun temps fent, i us diré per què: Ja no estic segur que em s'apliqui a mi. Almenys, si ho fa, ofereix una descripció bastant pobra de la meva Karate. Ara, quan penso en la meva Karate, prefereixo utilitzar la paraula autèntic.
La paraula Tradició s'usa molt en Karate, en la majoria dels casos per part de gent que no té una idea clara de la tradició de la qual afirmen ser part. Com tantes paraules d'ús habitual actualment, el seu ús excessiu ha canviat el seu valor; donant-li menys credibilitat de la qual una vegada va tenir.
Molt bé ... Abans que a tots els tradicionalistes d'aquí fora se'ls pugin els fums per la meva arrogància, deixeu-me aclarir-ho. Jo penso que qualsevol que fa la seva Karate amb un esperit d'honestedat i discreta disciplina, que entrena més sovint del que ensenya, i que porta a terme el seu entrenament diari queixant-se el mínim, és Un autèntic karateka. Independentment de l'estil o l'afiliació, és l'esperit delkarateka el que compta.
Des de fa ja temps penso que la veritable tradició del Karate no són els katas que practiques ni l'escola a la qual t'adhereixes, sinó aquest "esperit" d'autenticitat. Com amb tants altres aspectes del budo, l'adquisició d'autenticitat és un procés lent; però crec que sé el que és l'autèntic Karate, i quin aspecte té un autèntic karateka. El meu pla des de fa alguns anys ha estat seguir entrenant i anar traient tantes capes com cal, fins a poder trobar-me en el dojo i arribar a veure una mica d'autenticitat.
Font: "Traditional Karate ... or Authentic?"
Traducció al castellà: Víctor López Bondia [Amb l'autorització de Michael Clarke]
