Els representants del CN Terrassa al torneig de karate | CN TERRASSA
El CN Terrassa va penjar-se catorze medalles (quatre d’or, quatre de plata i sis de bronze) en la Final Territorial de karate que va celebrar-se diumenge a la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya de Sabadell. La competició va aplegar més de 400 karatekes de diversos consells esportius escolars de Catalunya.
Pel que fa a la representació del club egarenc, destaca Iván Montes que es va proclamar-se campió en kata 2009-2010 masculí fins cinturó taronja i en kumite 2009-2010 masculí fins cinturó taronja menys de 32 quilos. Igualment, Paula Bailón va vèncer en kumite 2007-2008 cinturó verd-blau més de 40 quilos, mateix èxit que va assolir Iona López en kumite 2009-2010 fins cinturó taronja més de 32 quilos. Per la seva banda, Joana Camps va obtenir la medalla de plata en kumite 2005- 2006 fins cinturó taronja menys de 45 quilos. Marc Rojas va aconseguir la mateixa fita en kata 2005-2006 fins cinturó taronja i, a més, va penjar-se el bronze en kumite 2005-2006 fins cinturó taronja més de 45 quilos.
També van doblar podi Laia Gorres, plata en kumite 2007-2008 cinturó verd-blau menys de 40 quilos i bronze en kata 2007-2008 cinturó verd-blau, i Melinda Rodríguez, plata en kumite 2007-2008 cinturó verd-blau més de 40 quilos i bronze en kata 2007-2008 cinturó verd-blau. Finalment, Albert Marc va assolir el bronze en kumite 2009-2010 fins cinturó taronja més de 32 quilos, a l’igual que Ismael Ahmida en kumite 2007-2008 fins cinturó taronja més de 40 quilos i que Xavier Salvador en kumite 2005-2006 fins cinturó taronja més de 45 quilos.
El passat dissabte 25 de Maig, es va celebrar a Montornès del Vallès el Campionat de Catalunta de Kyus. El campionat va ser pel matí a les categories infantils, i per la tarda des de la categoria de cadet.
Melinda RodríguezArana / Or Kata Infantil
Femení Verd
Es va imposar 5- 0 en totes les rondes.
En segona ronda a Anabel Alexandra Ortiz / Gimnàs Club Francàs
A semis es va imposar a Aina Olaya Moreno / C. Karate Montornès
En la final a Martina Querencio del / Club Karate Asnà
Joana Camps Peiró / Plata en kata juvenil fem. Groc i taronja.
es va imposar a
Cristina Pascual del club / Ten-txi-jin karatedo
Mariona Martras del / Club Esportiu Nokachi
Julia Roldan en semifinals de / Club Karate Vila-seca.
Va perdre la final amb Marina Soria del / Senshi Dojo de S.Perpetua
Paula Bailón Esquirol / Bronze en kata juvenil fem. Verd i blau.
Va caure en semifinals contra Paula Ródenas C.K.Hospitalet de l'infant,
finalment campiona de la categoria.
El passat dissabte dia 9 de març s´iniciaren els jocs escolars on nens i nenes de l´escola de karate del nostre club participaran des d'aquesta data al mes de juny.
En aquesta primera ocasió l'activitat es tractava d'una trobada de germanó d' escoles de karate pertanyents a diferents consells esportius d´arreu de Barcelona. El 27 de abril es celebrará la primera fase de competición en kata y kumite .
Fa temps que volia fer una columna sobre arts marcials, que és un tema bastant apreciat en molts països de parla hispana. Planejava fer-ho amb una ressenya sobre Bruce Lee (l'actor d'arts marcials més popular del setè art), però una revisada al documental biogràfic The Real Miyagi (que es pot situar en Netflix) em va portar a abordar la vida del sensei Fumio Demura.
El gran aportació de Fumio Demura al món de les arts marcials, i més específicament al karate, van ser dos: les seves escoles que van portar a milers de nens de diferents països a perfeccionar-se en aquesta disciplina i l'aplicació demostrativa del karate en sessions que van inspirar a un públic occidental. Un públic que encara percebia als japonesos com a enemics, després de la Segona Guerra Mundial.
Fumio Demura néixer, justament, a portes del brogit d'aquest episodi bèl·lic que va fer trontollar el món: a Yokohama (Japó), l'any 1938. Pel que Demura va patir les conseqüències de la guerra, fam, pobresa, necessitat de sortir a treballar sent encara un nen. Ja en el seu país i sota la tutela dels mestres Shakagami Ryusho i Taira Shiken, va guanyar el títol japonès de Kumite.
La seva situació econòmica el va portar a sumar-se a l'aventura de conèixer Estats Units, de la mà de Don Draeger i Dan Ivan (el primer lligat a la CIA, i el segon un iniciat en el karate). Fumio Demurarompió els obstacles que se li van presentar al "País de l'Oncle Sam" (com la desaprovació per ser japonès, l'idioma i la seva innata timidesa) en començar a realitzar demostracions bastant gràfiques dekarate i l'ús d'armes orientals (com el Chako) .
Què passava? ¿Als Estats Units no es coneixia ja el karate? Sí, però les sessions d'exhibició eren planes, consistien en katas (conjunt de moviments practicats sol o en parella) on el contacte físic no era evident. Això resultava insípid per a la perspectiva occidental, sempre acostumats a les baralles deHollywood on un podia sentir que estava davant d'una confrontació real.
L'habilitat de Fumio Demura li permetia donar la impressió d'un combat real, però sense fer mal a l'oponent, fins i tot fent servir armes pròpies de les arts marcials com la tonfa, el bo, els sais i els chakos. L'ús d'aquests últims va captar l'atenció fins i tot de Bruce Lee, qui va buscar aprendre de Demura l'ús d'aquests fustes connectats per una cadena, que al capdavall és avui l'arma més popular de les pel·lícules d'arts marcials, només darrere de les espases samurais.
El cinema no va ser aliè a Fumio Demura, que va participar en films com Shootfighter (1993) i Sol naixent (1993, al costat de Sean Connery i Wesley Snipes). Però va ser en la saga de Karate Kid (protagonitzada per Ralph Macchio i Pat Morita) on realment es va popularitzar. Resulta que Demura va ser electe originalment per al paper del Senyor Miyagi, el mestre de Daniel LaRusso (Macchio), però no se sentia preparat per actuar en tantes escenes exigides per a aquest personatge. Pel que sota la supervisió de Demura es va seleccionar a Pat Morita (nord-americà d'arrels japoneses) que fins a aquest llavors era més conegut pel seu hilarant paper en la sèrie còmica Dies Feliços (Happy Days, al costat de Fonzie i Richard Cunningham). El sensei Demura fins i tot va actuar la clàssica escena on els matons de la secundària li donen una pallissa a Daniel San, després d'una festa de Halloween. Miyagi havia de defensar a cops i puntades de peu al seu jove deixeble, però a Morita no li sortia bé l'escena, el sensei Fumio la va concloure. Un podria pensar que Fumio Demura sentia alguna mena de gelosia o ressentiment davant Pat Morita (la interpretació de Miyagi va fomentar 03:00 seqüeles, un dibuix animat, un remake / aquesta vegada amb Jackie Chan ia la Xina, i fama mundial). Però el caràcter generós d'aquest sensei japonès el va portar a entaular una duradora i propera amistat amb Morita, que es va perllongar fins a la mort de l'actor en 1996.
Altres moments reeixits de Demura són la seva gran presència a la revista de culte especialitzada en arts marcials Black Belt (Cinturó negre), on ha estat portada en múltiples ocasions. La fundació que lidera i li ha permès viatjar i fundar escoles de karate en diferents països i continents (inclosa Llatinoamèrica). Haver aconseguit sengles premis i reconeixements, com estar en el Saló de la Fama, o portar una llarga temporada a Las Vegas amb la seva exhibició i foment del karate.
La seva tasca com a mestre és apreciada per tots els seus alumnes, privilegiant als nens. Com mai va tenir família pròpia ha estat adoptat per centenars de famílies nord-americans que el van envoltar i van donar suport a les seves crisis mèdiques, un que fins i tot va estar a punt de portar-li d'aquest món fa un parell d'anys. La seva recuperació es considera un "miracle mèdic". Fumio Demura és molt més que un gran karateka, és una inspiració de grans tradicions.
