El passat diumenge al Honbu-Dojo a Barcelona, va donar fi a l'Stage d'KCHirota 2016 amb una gran afluència de cursetistes, una cosa que és de ressaltar donat les dates estivals en què estem.
El temari va ser en les sessions del Dissabte matí i tarda sobre els katas Chintei, Saifa, i exercicis de tecnificació sobre kumite tradicional.
El Diumenge a primera hora vam iniciar en una pimera part amb un taller de Shiatsu i posteriorment amb treball sobre el kata Passai-sho i repàs de shito-Ryu tradicional, per acomiadar-nos amb la enterga de diplomes i el gaudi d'un generós aperitiu amb cava inclòs en el qual es va acomiadar la temporada.
Tots alguna vegada hem vist a algun japonès amb una cinta de tela lligada al seu cap. Aquesta cinta tan popular és el Hachimaki, la qual és utilitzada per demostrar constància i esforç en qualsevol situació.
Els estudiants, els treballadors, emprenedors o qualsevol persona en algun moment de la seva vida fa servir aquesta famosa cinta com a símbol de voluntat davant algun repte.
El Hachimaki generalment és de color blanc o vermell, i és molt comú que tingui alguna paraula relacionada amb l'objectiu de qui el fa servir. Pot ser una frase, pot estar en blanc o només amb la imatge de la bandera del Japó.
Durant la segona guerra mundial els pilots japonesos usaven el Hachimaki amb la imatge del sol naixent (bandera del Japó) per allunyar els mals esperits i alhora dur a terme la seva missió amb èxit. Una de les funcions principals d'aquesta cinta, més enllà de demostrar voluntat i perseverança davant un repte, és la de detenir la suor del front a l'hora de realitzar un esforç físic. També és utilitzada per persones que participen en festivals i alhora té un gran ús en l'àmbit de les arts marcials.
El Hachimaki a passat a ser un objecte molt conegut en occident, que amb només veure-ho l'hi relaciona instantàniament amb Japó, ja sigui pel cinema, les disciplines o el màniga. Jo en el personal, ho relaciono molt amb el daruma, ja que, tots dos tenen un propòsit similar; Esforç, constància i perseverança davant un objectiu, la qual cosa a la vegada em recorda als famosos proverbis del Japó.
Sense cap dubte tant el Hachimaki igual que altres objectes, demostren la postura optimista de la societat Japonesa.
El Dimecres Dia 13 de Juliol a les 20h davant els pares, companys, amics i familiars, varem Efectuar El Lliurament de l' Obi als nous cintos negres de la secció de Karate. Fins a dia d ´avui, sumarien total de 26 Dans (graus superiors) del sensei Siscu Jiménez, més Un més (27) de l' etapa de l'any anterior al maig de 1997 amb el sensei Ricardo Alegre. Abans de dita cerimònia, es va fer el lliurament de l'obi als Kyus (graus inferiors) que es van examinar i van passar les proves el dia anterior a l'examen de Cinto Negre al Honbu Dojo.
El passat dissabte 9 de juliol de 2016 els alumnes de la Secció de Karate del CNT, Andrea Blanco,Victor Galán i Dani Páez, van aconseguir el Grau de Cinturó Negre 1er Dan Sens dubte un merescut reconeixement a gairebé 10 anys de pràctica ininterrompuda per part d'aquests karatekes.
Els nostres respectes i enhorabona per aquesta fita assolida.
El passat dissabte dia 2 de juliol en sessió matinal, es va donar a la localitat barcelonina de Sant Cugat del Vallès, la cinquena edició de la Copa Miyagi- Copa catalana de Goju Ryu en la qual com ja és habitual, vam participar en qualitat de convidats externs i en la modalitat de kumite.
El resultat d’aquest esdeveniment va ser de quatre podis. Un primer lloc per a Carla Páez, un segon per Carla Trujillo, i un tercer per a Cristina Molina.
Les tres competidores es van repartir el podi de la modalitat de kumite open femení fins cinturó blau.
En la Categoria de kumite infantil masculí, José Hernández va aconseguir un altre tercer lloc.
El passat Dissabte 18 de juny es va celebrar a Sta. Perpètua de la Mogoda el seu sisè Torneig Social, organitzat per El Senshi Dojo.
Van assistir a l’esdeveniment més de 400 competidors repartits en totes les modalitats i categories.
En representació de U.S.E. van assistir els clubs egarencs Sant Jordi Gym i C.N.Terrassa.
Amb els següents resultats:
Kata ALEVÍ MIXT 8 I 9 ANYS - Blanc I Grog
3r MARC ALCALA ALMENDROS C.Natació Terrassa
Kata JUVENIL / CADET FEMENÍ 12 A 15 ANYS - Grog i Taronja
2n CRISTINA MOLINA ENRI C. Natació Terrassa
Kata JUVENIL / CADET FEMENÍ 12 A 15 ANYS - Marró I Negre
El llegendari Rickson Gracie és tota una personalitat en el món del Val Tudo i les MMA.
Va començar a lluitar als 21 anys, època en la qual va combatre en contra de Zulu (1 lluitador de major grandària) i es va retirar invicte de les MMA després del seu reeixit pas per Japó.
És una sorpresa saber que a Rickson no li agrada el camí que van prendre les MMA. No li agrada la forma en què l'esport ha crescut ni el tipus de públic que atreu:
Rickson Gracie: "Això és el que penso. Crec que les MMA es van allunyar del que jo crec era el seu propòsit, anar al gimnàs a entrenar.
Hi ha una filosofia darrere de les arts marcials que ha d'anar juntament amb l'entrenament i de la mà de la rutina del lluitador. En aquests dies, el principi més important és que no hi ha filosofia. Es tracta de l'entrenament.
Has de entrenar per poder lluitar, expulsar i colpejar. Cada regla t'apropa a un esport extrem sense codi.
Es tracta de l'individu. Ja ningú es preocupa del potencial tècnic. Els importa l'explosivitat, la força, la velocitat, l'habilitat de resistir càstig i la tenacitat. "
"Al meu entendre això és una cosa que degrada la imatge de les arts marcials.
Crec que és una cosa que no ha de ser un exemple per als nens. Quina classe de pare vol veure al seu fill en les MMA? Alhora, ¿A quina mena de pare no li agradaria veure el seu fill fent Jiu-Jitsu de la forma en què ha de ser ensenyat? de manera correcta, en línia, organitzada, aprenent a respectar, aprenent a caure i a tornar a aixecar-se, aprenent a ser amable amb el teu oponent.
Cada pare vol veure el seu fill aprenent a defensar-se però amb respecte, amb pau en el teu cor.
Dit això, no tinc interès en què les arts marcials siguin barrejades, aquesta cosa sense cap tipus de doctrina ni respecte.
Avui en dia, les MMA es van transformar en un circ, extrem, violent i sensacionalista, el qual només atreu a qui els agrada el barbàrie i la sang. "He lluitat per tal d'ensenyar-això als meus fills i poder dir orgullós, "El meu germà has això o allò perquè és millor." Tot i això, ja no he de demostrar res. La meva filosofia és portar al Jiu-Jitsu als que estan interessats en les arts marcials, en una filosofia transparent, i que puguin aplicar-lo per defensar-se.
Podem ensenyar als seus fills i es convertiran en millors persones dins de la societat, independentment de si és un metge o un lluitador amb balanç, amb força, amb dignitat i amb respecte. Aquesta és la meva motivació de vida.
No és fer un, dos o cinc milions de dòlars per rebre cops, només per ser part d'un circ, la qual cosa no significa res per a mi. Així que aquí és on acaba la situació. Opino que avui dia les MMA són una sorra romana, on la gent vol veure caps rodant, sang vessant-i tots l'aplaudeixen. De fet, això crea un ambient on es dóna un mal exemple als joves, a causa que estan totalment equivocats els que pensen que ser campió significa tenir diners. "
A tots els agrada veure a Mike Tyson, però ningú vol ser com Mike Tyson o ser el seu estudiant.
A tots els agrada observar a Frank Mir i a Brock Lesnar, però tots veuen les debilitats d'aquests tipus, al mateix temps que diuen que són increïbles. Això no és del que es tracta tot això. Quan es manca d'humilitat, no té respecte pels altres. "
