Quan un comença una nova activitat sol tenir molts dubtes. I en el cas de les arts marcials, ha de triar un sistema, una escola, un mestre ... A aquestes persones que s'han decidit en aquests dies a prendre la senda de les arts marcials, volem donar-los uns consells per facilitar-los els primers passos.
1. Decideix què vols fer abans de decidir on
El primer que has de preguntar és vols aconseguir amb la pràctica i què vols fer
Hi ha una varietat enorme d'arts marcials i sistemes de combat, alguns amb enfocaments i pràctiques molt diferents entre si. Tens clar què és el que busques? Per exemple, si vols aprendre a defensar-te o un treball físic intens, potser el tai-txi no sigui el que estàs buscant (encara que per descomptat suposa un esforç físic i té la seva faceta marcial). I si busques la filosofia i la tradició, probablement el Kickboking o les MMA no encaixin gaire. Analitza què busques en les arts marcials i tria entre les arts marcials que t'ofereixen precisament això.
2. És bo que estigui a prop, però de vegades val la pena desplaçar-se
Un dels criteris pel que ens guiem tots a l'hora de realitzar una activitat és que estigui a prop de casa. Això està bé, però potser el que tenim a prop no és el que més ens convé. Potser valgui la pena fer l'esforç de desplaçar-se. Et vesteixes només amb el que ven la botiga del teu barri o vas a altres llocs a comprar roba? Doncs amb la pràctica d'arts marcials passarà el mateix: si tens a mà ensenyament de qualitat, perfecte; i si no, caldrà anar una mica més lluny. No vull dir amb això que hagis de conduir 1 h. cada dia per anar a practicar, però valora la possibilitat de desplaçar-te.
3. La qualitat i el preu no sempre van de la mà
Pagar més per les classes no garanteix major qualitat en l'ensenyament
Em vaig trobar en una ocasió amb un cas curiós: un practicant comentava en un fòrum d'internet que li semblaven molt interessants les classes de Tai Chi a la meva dojo: instal·lacions adequades, un mestre competent, bon horari, un grup nodrit però no massa nombrós ... però el preu li feia sospitar: era massa barat. Un preu més alt no sempre garanteix més qualitat. És veritat que mantenir una escola té despeses, que un bon mestre, generalment, es dedica completament a les arts marcials i viu d'elles. Però no té per què ser així. Probablement podràs practicar amb un bon mestre per una quota raonable, i també trobaràs preus desorbitats que no es corresponen amb la qualitat de l'ensenyament.
4. Els títols i els graus no ho són tot
Algunes persones que s'acosten a la recerca d'informació a dojo pregunten quants danes té el mestre? I si no ho pregunten és per prudència, però el busquen o el esbrinen per altres mitjans. És normal, és la manera més intuïtiva de valorar si el mestre és bo o no. Doncs, com tota la resta, és molt relatiu. Hi ha unes titulacions oficials d'ensenyament que poden servir-te de referència, que són atorgades per les federacions esportives (és així, què hi farem). Però també hi ha molts grans mestres que no tenen aquestes titulacions. I amb els graus passa igual. El grau pot ser orientatiu, però ¿és millor un mestre amb un 6è Dan que un amb un 3er. Dan? Potser sí ... o potser no.
Això sí, si et venen massa els graus i títols en lloc del que es vas a aprendre a classe, potser has de desconfiar.
5. Demana provar primer
I si no em puc guiar per la proximitat, pel preu, pels títols del mestre què faig? Doncs visita les escoles que et semblin més adequades segons els teus interessos, parla amb els mestres, i demana provar. Sí, no passa res. "Mestre, puc provar un parell de classes?". Així de senzill. És la millor manera de conèixer al professor, als companys, la pràctica ... si tot compleix les teves expectatives, segueix endavant. Si no, presenta els teus respectes al mestre, explicar-li la situació i continua buscant. Estàs iniciant un camí que, amb sort, serà per a tota la vida. Escull bé.
6. L'organització i l'ambient de classe són molt importantesel preu no sempre van de la mà
Has sentir-te còmode amb l'ambient de la classe
El mestre és fonamental. La seva manera d'ensenyar serà molt important en el teu progrés. No et deixis impressionar per el bo que és, i dóna-li més importància al bé que ensenya. D'altra banda, tingues present també als companys i l'ambient de classe. Potser prefereixes una classe formal i seriosa, amb una etiqueta molt definida...Perfecte! O potser estiguis més còmode en un clima més distès, més proper i menys rígid. Fantàstic! L'important és que et sentis còmode. Al principi no coneixeràs als companys, però sí podràs valorar la seva actitud cap a la pràctica, el tipus de relació que tenen entre ells i amb el mestre, etc ... Gaudir de la pràctica és clau, i això només ho pots fer si et trobes a gust practicant.
7. Els començaments sempre són difícils: tingues paciència
Ja has escollit l'escola adequada. Potser va ser a la primera, o vas haver de buscar una miqueta més. Ara que ja has fet el primer pas, però cal seguir caminant. I al principi és difícil: no et surt res i et sents maldestre, no entens el que diu el mestre, vols aprendre-ho tot en molt poc temps ... no et preocupis. Aniràs progressant ràpidament, encara que a tu et sembli que aprens molt poc. No et desanimis, i si en algun moment estàs temptat de deixar-ho, obliga't a tu mateix a seguir endavant. Un, dos, tres mesos ... no n'hi ha prou per aprendre. Si de veritat vols aprendre arts marcials, tingues paciència.
8. Si definitivament no és el que estàs buscant, prova amb una altra cosa
Hi ha una gran varietat d'arts marcials i escoles. Si no trobes els que busques, continua buscant
Pot passar que t'adonis que el que estàs fent no és el que vols fer. A mesura que vas practicant, comences a descobrir de veritat en què consisteix un art marcial. I potser no és el que creies. Escolta, pot ser que sigui millor! O potser no. En aquests casos, sol haver una conseqüència: l'abandonament. ¡Error! Parla amb el teu mestre, i si veritablement no és el que vols fer, prova una altra vegada. Un altre art marcial, un altre mestre, una altra escola. Però no deixis les arts marcials gairebé abans d'haver començat. Et garanteixo que, si trobes l'art, el mestre, l'escola adequada ... ja no ho deixaràs mai.
Permet-me donar-te la teva primera lliçó d'arts marcials: 'No et rendeixis!
