He sentit a dir que ara hi ha 100 milions d'karatekes al món ... No m'ho crec ni per un moment. Però suposem que és cert, suposem que hi ha 100 milions de persones pel món posant-se un keikogi a mínim un cop a la setmana, ¿els converteix això en karatekes? No, al meu entendre, no. Pots posar-te l'uniforme que vulguis i considerar-te a tu mateix el que vulguis, però a menys que visquis la teva vida com un karateka ... No ets un d'ells!
¿I quin és la forma de vida del Karate? Bé, no és obtenir graus i títols i acumular seguidors, això segur. Karate és una forma d'estar al món, una manera de navegar un passatge equilibrat a través dels anys a mesura que passes d'una edat a la següent. És entrenar sovint, de manera conscient, alegre, i amb un propòsit. És ensenyar únicament quan has de fer-ho, i fer-ho mitjançant l'exemple, en lloc de la doctrina. Si no estàs fent aquestes coses, no ets un karateka ... Només ets algú que vol ser-ho!
Quaranta-dos anys dedicats al Karate és tota una vida per a alguns, i més que això per a altres; però pel que fa a ser un karateka, tot just és esgarrapar la superfície. Em pregunto quants dels 100 milions (de karatekes) que hi ha avui al món seguiran anant al dojo durant més d'un any, cinc anys, o fins i tot deu ... Em pregunto quants d'ells són Petits Dracs o Ninjas (nens) ... Sospito que més de 950.000! Quants dels que es veuen a si mateixos com karatekes entrenen per guanyar trofeus, col·leccionar graus i diplomes, o aspiren a abandonar el seu entrenament i passar a "ensenyar" a altres persones?
Un tret poc freqüent que mai es troba en homes (i dones) que alberguen l'ambició de ser "algú" al diminut món del Karate. Tal personalitat no és donada a extrems, ni es desvia fàcilment per la moda del moment, i proporciona claredat contra la confusió creada per altres que criden molt alt coses superficials que mai aconsegueixen superar la prova del temps. Sembla una cosa tan simple, prestar atenció al que estàs fent, seguir col·locant un peu davant de l'altre, practicar un dia rere l'altre, i escollir simplement fer el que saps que hauries d'estar fent ... I però! ...
Tots els cavallers de les imatges van començar a entrenar Karate en la seva joventut. Tots han viscut vides llargues però molt diferents, i no obstant això tenen moltes experiències comunes. També tenen la voluntat de seguir practicant Karate independentment de les exigències rebudes al passar de joves a grans. Aquí no hi ha portades de revistes, celebritats de seminari, ni ningú que alguna vegada considerés el seu Karate com una manera fàcil de guanyar-se la vida. Les fotos d'aquesta entrada són de karatekes la determinació per continuar practicant Karate ha resistit i segueix resistint el pas del temps.
Tens el necessari per fer el que han fet aquests senseis? Tens el valor per simplement "ser" karateka, i en fer això, abandonar les ambicions secundàries que tants enalteixen com a signe d'èxit? Quan estic sol en el dojo, gaudint estar en el món per un dia més, no penso en els karatekes famosos que habitualment posen per a portades de revistes, no penso en l'últim "mestre" que visita una localitat propera; penso en cavallers com els de les fotografies; i en el meu cor, espero aconseguir algun dia el que ells ja han aconseguit ... Longevitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada