LA GALA DEL TEATRE PRINCIPAL, EN IMATGES

La publicació també recull les presentacions de les seccions de natació, waterpolo i futbol

Amb motiu de l’acte de lliurament de guardons que vam organitzar el passat 6 d’octubre al Teatre Principal, hem editat una publicació especial que recull totes les imatges i els detalls de l’esdeveniment: crònica, fotos de tots els premiats, amb el llistat de mèrits, l’homenatge als olímpics, els socis amb 25 i 50 anys d’antiguitat, etc.

A més, hem realitzat un suplement de quatre pàgines amb les presentacions de les seccions de natació, waterpolo i futbol, així com un recull de la gran actuació del sènior masculí de waterpolo en el retorn a la competició europea.

No us el perdeu!

+ DIARI ACTE TEATRE PRINCIPAL i PRESENTACIÓ DE LES SECCIONS

Galán tercer en el Catalá Oficial

Dissabte 8 d´octubre en sessió matinal en el pavelló municipal de  Sant Celoni, es va celebrar la edició d´aquesta temporada del  Campionat de Catalunya cadet, junior i sub 21.

 

Tres varen ser els competidors representans del nostre club. 

Jordi Estany de Pouplana (Kumite Cadet –57kg) i Pol Frade Dalmau  (Kumite Cadet  –63 kg)  varen ser eliminats en la primera ronda, cal dir que els dos era la primera vegada que participaven en el campionat Català.

Victor Galán Giménez. KUMITE JUNIOR –68 kg  va obtenir el Bronze:  

En Octaus va  guanyar 5-7 contra Adrià Bertomeu (Karate Pirineus/ La seu d´urgell)  

En  Quarts va guanyar  1-0 contra Marc Ventura (Club Karate Ridao /BCN) 

En  Semifinals va perdre  0-1 contra Daniel Maya (Shotokan Andorra)   (qui finalment va ser el campió)  

Va tenir que esperar a la  repesca per efectuar el seu millor combat del matí  guanyan 1-7 contra Xavier Miralpeix (Club Yawara / BCN)

Karate tradicional...o autèntic?

Tracte d'evitar aplicar la paraula tradicional a l'entrenament que faig actualment, i que porto algun temps fent, i us diré per què: Ja no estic segur que em s'apliqui a mi. Almenys, si ho fa, ofereix una descripció bastant pobra de la meva Karate. Ara, quan penso en la meva Karate, prefereixo utilitzar la paraula autèntic. 

La paraula Tradició s'usa molt en Karate, en la majoria dels casos per part de gent que no té una idea clara de la tradició de la qual afirmen ser part. Com tantes paraules d'ús habitual actualment, el seu ús excessiu ha canviat el seu valor; donant-li menys credibilitat de la qual una vegada va tenir.

Molt bé ... Abans que a tots els tradicionalistes d'aquí fora se'ls pugin els fums per la meva arrogància, deixeu-me aclarir-ho. Jo penso que qualsevol que fa la seva Karate amb un esperit d'honestedat i discreta disciplina, que entrena més sovint del que ensenya, i que porta a terme el seu entrenament diari queixant-se el mínim, és Un autèntic karateka. Independentment de l'estil o l'afiliació, és l'esperit delkarateka el que compta.

Des de fa ja temps penso que la veritable tradició del Karate no són els katas que practiques ni l'escola a la qual t'adhereixes, sinó aquest "esperit" d'autenticitat. Com amb tants altres aspectes del budo, l'adquisició d'autenticitat és un procés lent; però crec que sé el que és l'autèntic Karate, i quin aspecte té un autèntic karateka. El meu pla des de fa alguns anys ha estat seguir entrenant i anar traient tantes capes com cal, fins a poder trobar-me en el dojo i arribar a veure una mica d'autenticitat.

Font: "Traditional Karate ... or Authentic?"

Traducció al castellà: Víctor López Bondia [Amb l'autorització de Michael Clarke]

Exhibició 2016

El passat divendres 31 de setembre vàrem celebrar la exhibició infantil de la temporada 16/17.

La participació dels alumnes va ser multitudinària, així com l´interès per part d´amics i familiars.

Dita exhibició va constar d´una part de kihon clàssic del nostre estil, demostració de katas bàsics per part de Paula Bailón, Ylenia Navarrete i Albert Clares. I Katas superiors per part de María Estrella.

Seguidament els més grans varen fer una demostració de defensa personal, els més petits una de exercicis de agilitat, una sessió de Trencaments de fustes de diversos gruixos, i la cloenda de la exhibició.

Els katas Pinan  Shodan, Pinan Sandan, i Gekisan-Daini.  La  seva realització i posterior Bunkai-Kumite.

Tot realitzat magistralment per les nenes Paula Lorenzo, Melinda Rodríguez i Laia Gorres.

ENHORABONA A TOTS I TOTES PEL TREBALL REALITZAT.

 

Taller de Defensa per a la Dona

OBJECTIU : Coneixement general de tècniques de defensa personal senzilles però efectives dissenyades per a la dona en les diverses situacions de perill en què es pugui trobar involucrada .

LLOC : Tatami de Karate

DATA : Dissabte 24 setembre 2016

El Camí del Karate

En posar-te una karategi i un cinturó, se't pot perdonar per pensar que estàs seguint una llarga tradició, la del "camí del Karate; però això no seria veritat exactament.

En posar-te una karategi i un cinturó, se't pot perdonar per pensar que estàs seguint una llarga tradició, la del "camí del Karate; però això no seria veritat exactament. Molt abans que s'establissin les imatges que avui associem al Karate, hi havia molt poc simbolisme associat al Karate; res de cinturons, uniformes, rangs, i per descomptat res de "campions". L'important era absorbir informació, convertir aquest coneixement en una habilitat útil, i després, comportar-se de manera que mai haguessis de fer servir el que sabies. Fent una mirada més de prop a aquesta imatge de Shureimon s'adverteix alguna cosa ... es troba descurada. Sostinguda per bigues de suport, la part de dalt sembla que està a punt de enfonsar-se. Tenint en compte la importància que es dóna a la rèplica moderna que es troba on va estar l'anterior, sembla que hi va haver poc entusiasme per preservar l'original mentre va estar en peu. Això em va fer pensar ... Què ens passa als humans que no tenim problema en observar com alguna cosa es marceix i mor per després invertir tant de nosaltres mateixos en conservar la memòria d'allò que vam deixar desaparèixer? Més d'una vegada m'he trobat amb karatekes posant en karategi per a una fotografia davant de la porta. Sempre semblaven aliens a la multitud que els envoltava, a més de al seu propi comportament infantil. Mai estic segur de per què creuen que necessiten comportar-se de aquesta manera, com nens a dia d'excursió, però sembla que actualment forma part de "fer Karate a Okinawa". Amb tants instructors de Karate encantats de dir-te com executar un kata correctament, és una pena que tan pocs dediquin temps a transmetre com comportar-se correctament. Uns quants professors okinawenses de Karate / Kobudo d'avui han perdut de vista el seu patrimoni cultural, encegats com estan per la temptació de la fama i la possibilitat de fer fortuna. Els acords amb revistes nord-americanes i l'estar disposats a prostituir els ha deixat, al meu entendre, amb molt al que respondre. Si, després de mil anys d'evolució, el ​​millor que pot fer el Karate és anhelar la glòria Olímpica i postrar-se davant el déu del comerç, potser hauria estat millor si s'hagués extingit fa molt ... Almenys podríem recordar amb afecte. Veritablement, crec que el Karate que es basa en el "comportament correcte" pràcticament ha desaparegut!

font:"Correct conduct ... .." Traducció al castellà: Víctor López Bondia [Amb l'autorització de Michael Clarke]

8 Consells per iniciar-se en les arts marcials

Publicat a CAMINO MARCIAL |

por Juan A. García - Gimnasio Kidokan Sevilla

Quan un comença una nova activitat sol tenir molts dubtes. I en el cas de les arts marcials, ha de triar un sistema, una escola, un mestre ... A aquestes persones que s'han decidit en aquests dies a prendre la senda de les arts marcials, volem donar-los uns consells per facilitar-los els primers passos.

1. Decideix què vols fer abans de decidir on

El primer que has de preguntar és vols aconseguir amb la pràctica i què vols fer

Hi ha una varietat enorme d'arts marcials i sistemes de combat, alguns amb enfocaments i pràctiques molt diferents entre si. Tens clar què és el que busques? Per exemple, si vols aprendre a defensar-te o un treball físic intens, potser el tai-txi no sigui el que estàs buscant (encara que per descomptat suposa un esforç físic i té la seva faceta marcial). I si busques la filosofia i la tradició, probablement el Kickboking o les MMA no encaixin gaire. Analitza què busques en les arts marcials i tria entre les arts marcials que t'ofereixen precisament això.

2. És bo que estigui a prop, però de vegades val la pena desplaçar-se

Un dels criteris pel que ens guiem tots a l'hora de realitzar una activitat és que estigui a prop de casa. Això està bé, però potser el que tenim a prop no és el que més ens convé. Potser valgui la pena fer l'esforç de desplaçar-se. Et vesteixes només amb el que ven la botiga del teu barri o vas a altres llocs a comprar roba? Doncs amb la pràctica d'arts marcials passarà el mateix: si tens a mà ensenyament de qualitat, perfecte; i si no, caldrà anar una mica més lluny. No vull dir amb això que hagis de conduir 1 h. cada dia per anar a practicar, però valora la possibilitat de desplaçar-te.

3. La qualitat i el preu no sempre van de la mà

Pagar més per les classes no garanteix major qualitat en l'ensenyament

Em vaig trobar en una ocasió amb un cas curiós: un practicant comentava en un fòrum d'internet que li semblaven molt interessants les classes de Tai Chi a la meva dojo: instal·lacions adequades, un mestre competent, bon horari, un grup nodrit però no massa nombrós ... però el preu li feia sospitar: era massa barat. Un preu més alt no sempre garanteix més qualitat. És veritat que mantenir una escola té despeses, que un bon mestre, generalment, es dedica completament a les arts marcials i viu d'elles. Però no té per què ser així. Probablement podràs practicar amb un bon mestre per una quota raonable, i també trobaràs preus desorbitats que no es corresponen amb la qualitat de l'ensenyament.

4. Els títols i els graus no ho són tot

Algunes persones que s'acosten a la recerca d'informació a dojo pregunten quants danes té el mestre? I si no ho pregunten és per prudència, però el busquen o el esbrinen per altres mitjans. És normal, és la manera més intuïtiva de valorar si el mestre és bo o no. Doncs, com tota la resta, és molt relatiu. Hi ha unes titulacions oficials d'ensenyament que poden servir-te de referència, que són atorgades per les federacions esportives (és així, què hi farem). Però també hi ha molts grans mestres que no tenen aquestes titulacions. I amb els graus passa igual. El grau pot ser orientatiu, però ¿és millor un mestre amb un 6è Dan que un amb un 3er. Dan? Potser sí ... o potser no. 
Això sí, si et venen massa els graus i títols en lloc del que es vas a aprendre a classe, potser has de desconfiar.

5. Demana provar primer

I si no em puc guiar per la proximitat, pel preu, pels títols del mestre què faig? Doncs visita les escoles que et semblin més adequades segons els teus interessos, parla amb els mestres, i demana provar. Sí, no passa res. "Mestre, puc provar un parell de classes?". Així de senzill. És la millor manera de conèixer al professor, als companys, la pràctica ... si tot compleix les teves expectatives, segueix endavant. Si no, presenta els teus respectes al mestre, explicar-li la situació i continua buscant. Estàs iniciant un camí que, amb sort, serà per a tota la vida. Escull bé.

6. L'organització i l'ambient de classe són molt importantesel preu no sempre van de la mà

Has sentir-te còmode amb l'ambient de la classe

El mestre és fonamental. La seva manera d'ensenyar serà molt important en el teu progrés. No et deixis impressionar per el bo que és, i dóna-li més importància al bé que ensenya. D'altra banda, tingues present també als companys i l'ambient de classe. Potser prefereixes una classe formal i seriosa, amb una etiqueta molt definida...Perfecte!  O potser estiguis més còmode en un clima més distès, més proper i menys rígid. Fantàstic! L'important és que et sentis còmode. Al principi no coneixeràs als companys, però sí podràs valorar la seva actitud cap a la pràctica, el tipus de relació que tenen entre ells i amb el mestre, etc ... Gaudir de la pràctica és clau, i això només ho pots fer si et trobes a gust practicant.

7. Els començaments sempre són difícils: tingues paciència

Ja has escollit l'escola adequada. Potser va ser a la primera, o vas haver de buscar una miqueta més. Ara que ja has fet el primer pas, però cal seguir caminant. I al principi és difícil: no et surt res i et sents maldestre, no entens el que diu el mestre, vols aprendre-ho tot en molt poc temps ... no et preocupis. Aniràs progressant ràpidament, encara que a tu et sembli que aprens molt poc. No et desanimis, i si en algun moment estàs temptat de deixar-ho, obliga't a tu mateix a seguir endavant. Un, dos, tres mesos ... no n'hi ha prou per aprendre. Si de veritat vols aprendre arts marcials, tingues paciència.

8. Si definitivament no és el que estàs buscant, prova amb una altra cosa

Hi ha una gran varietat d'arts marcials i escoles. Si no trobes els que busques, continua buscant

Pot passar que t'adonis que el que estàs fent no és el que vols fer. A mesura que vas practicant, comences a descobrir de veritat en què consisteix un art marcial. I potser no és el que creies. Escolta, pot ser que sigui millor! O potser no. En aquests casos, sol haver una conseqüència: l'abandonament. ¡Error! Parla amb el teu mestre, i si veritablement no és el que vols fer, prova una altra vegada. Un altre art marcial, un altre mestre, una altra escola. Però no deixis les arts marcials gairebé abans d'haver començat. Et garanteixo que, si trobes l'art, el mestre, l'escola adequada ... ja no ho deixaràs mai. 

Permet-me donar-te la teva primera lliçó d'arts marcials: 'No et rendeixis!

Juan Antonio García Ruiz

www.karatekidokan.com