Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris KARATE TRADICIONAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris KARATE TRADICIONAL. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de setembre del 2017

Primer entreno de professors de la temporada


El Passat dissabte dia 23 de setembre es va celebrar al Hombu Dojo d'Unió Shito- Ryu Espanya, el primer entrenament de professors de la temporada.
Entreno que va concloure amb el lliurament als nous professors i jutges del nostre tribunal de graus del corresponent diploma acreditatiu.
Després l'entrenament i com és costum hi va haver una assemblea per fixar objectius futurs i activitats per a acabar amb un dinar de germanor, per part dels assistents.

diumenge, 16 de juliol del 2017

Finalitzats els exàmens de la temporada



Finalitzats els exàmens de Danes, Kyus, Jutges i Professor Shito-Ryu per al que resta de temporada.

Nous Cintos Negres i Professor Shito-Ryu (08-07-2017)


1er DAN:

POL CAPELLADES 
JAVIER GARCÍA 
ANNA Mª GUIRADO 
FRANCISCO GONZÁLEZ 
MARC MATA 
JOSÉ LUIS MIGUEO 

3er DAN:
             
KENNY ESTEBAN 
JAVIER MANZANO

PROFESSORS:

KENNY ESTEBAN
JAVIER MANZANO 
DANIEL SÁNCHEZ
CARLOS SUÁREZ 






Exámens de Kyu: K.C.Hirtota, Fesbola Gym, C.N.Terrassa i Sant Jordi Gym



    
Tribunal de Kyus en Terrassa




C. GROC
Ricardo Rodriguez
Victor Angel
Hugo Arroyo
Jan Montoya
Crístian Cardenas
Joan Major
Marc Delgado
LLuc Domenech
Miguel Huertas
Antonio Pons
Marc Ribas
Alba Rodríguez
Xavier Salvador
Nora Jiménez
Mohamed El Ayfa

CTARONJA
Gustag Svensson
Adan Tarré
Tribunal de Kyus en BCN
Rafael Villacreces
Manuel Torrents
Amanda Bosch
Joan Pau Cruz
Noura Lamzoughi
LLuc Fernández
Llum Jiménez
Laia Gorres
Melinda Rodríguez
Paula Bailón
Daniel Gómez
Frrán Palau
Asier Muñoz

C. VERD
Gerard Puch
Vicent Brull
Jesus Velasco
Jonathan Altieri
Eduard Vilaseca
Anton Vilallonga
Nasredinne Albaitar

C. BLAU
Alex Castellana
Jonathan Orozco
Marc Batet
Adrià García

C. MARRÓ
Juan Carlos Frontera
Marc Moya
Juan Mariano Anton
Claudia Medina
Laura Roca
Pol López

dimecres, 3 de maig del 2017

La doctrina de Kenwa Mabuni

 Karate wa karada no kawashi te no sabaki    空手は体のかわし手のさば き )

11665604_836178363118171_3332963200218692845_n
El sentit de estra frase és: "El Karate és realitzat pel moviment del cos i executat per la mà". És a dir, aprofitar al màxim la força centrífuga generada pel moviment corporal i el maluc per imprimirsela a la mà en el moment precís de l'impacte (Kime).
És doncs molt important conèixer i estudiar perfectament el funcionament del nostre cos i utilitzar totes les forces que generen totes i cadascuna de les nostres articulacions per aconseguir la màxima efectivitat amb el menor esforç possible.
Per aconseguir-ho, el moviment, ha de ser fluid i relaxat per tal d'aconseguir transmetre correcta i harmoniosament aquestes forces a la mà i, en el moment exacte del contacte, contraure tots els músculs i "tancar" totes lar articulacions, de manera que tota la potència es descarregui a la mà.
Aquesta idea de "fluïdesa" i "rigidesa", entronca de nou amb els postulats del Tao. Efectivament aquest pensament s'origina amb l'In-Jo (Yin-Yang) és a dir "la unió dels oposats" que dóna com a resultat l'harmonia, en aquest cas, dels moviments del Karate-Do i, aquesta harmonia donarà com a resultat la bellesa (Bi 美).
Cal tenir en compte que, el Tao, emfatitza més la "fluïdesa" de l'aigua en cotra de l'aspror i "rigidesa" de la muntanya considerant els elements suaus com a generadors del moviment i la vida.

Font: Història i Filosofia del Karate-Do / Seishin-KA

dimecres, 19 d’abril del 2017

Yoko-Geri


Article publicat el 25 de Gener de 1973 a "LA REVISTA DE LA ARTS MARCIALS" en què el Mestre Hirota va col·laborar en la seva realització al costat de Noryuki Miura.

En aquella època el mestre encara practicava en els paràmetres de l'escola Shingikai Shiro-Ryu.

dilluns, 6 de març del 2017

Nou Llibre Shito-Ryu "Fundamentos"

      Autor del llibre: Xavier Boada Font.
      Amb la col·laboració: Dels components del Club Karate Ashyura d'Olot.


Aquest llibre és una guia il·lustrada amb més de 500 fotografies on podrà conèixer tots els aspectes de l'estil Shito-Ryu: Història i els seus mestres, desplaçaments bàsics, posicions, tècniques de puny i cama, defensa, katas.

Tot el contingut està acompanyat de descripcions i imatges en color, descrivint les tècniques d'una manera senzilla i clara, mostrant la seva correcta execució mitjançant una o diverses fotografies perquè el practicant pugui aconseguir una major eficàcia en la mateixa.

També podrà disposar d'un ampli vocabulari i una guia ràpida simplificada què permetrà consultar de forma fàcil i ràpida les diferents tècniques.

Sens dubte una obra de consulta per als qui el practiquen, ja siguin iniciats, o experts, i per als que vulguin conèixer aquest art i la seva filosofia.

    
L´autor i el Shihàn Santiago Cerezo 
  
Comentant el llibre amb el Mestre



Tot el contingut està acompanyat de descripcions i imatges en color

dilluns, 30 de gener del 2017

Entreno de professors del Métode Hirota

PROFFESORS D´UNIÓN SHITO-RYU ESPAÑA


El passat 28 de gener a les instal·lacions del Honbu-Dojo d'Unió Shito-Ryu Espanya, es va donar cita l'entrenament de tecnificació de professors de la nostra organització.

Aquest entrenament com ja és costum va ser donat pel Shihan Santiago Cerezo amb la finalitat que amb aquests entrenaments de caràcter semestral, es mantingui l'esperit i l'essència, així com el rigor tècnic dels ensenyaments i el llegat que ens va deixar el Mestre Yoshiho Hirota.


Després d'entrenar es va celebrar una assemblea per planificar entre altres qüestions pròxims esdeveniments de la temporada en curs, després de la mateixa i amb la filosofia que caracteritza la nostra organització, es va tancar la jornada amb la celebració d'un dinar entre camarades.

dijous, 19 de gener del 2017

El Kangeiko



El Kangeiko, literalment "entrenament amb el fred", és una tradició entre els artistes marcials del Japó. El seu significat és el de sotmetre'ns voluntàriament a un exercici de duresa física en condicions de clima adverses per enfortir la nostra determinació, entrenar la nostra capacitat de concentració en circumstàncies extremes i superar les nostres pors, construint així una ment més forta, amb més capacitat de resistència a l'estrès , ensinistrada per vèncer les constants escomeses que ens llança la vida quotidiana.

A nivell espiritual, hi ha la creença que el mar és un "purificador" d'energia, de manera que es dóna la benvinguda al nou any amb un bany a l'aigua gelada, que depura el nostre cos de tota energia negativa. D'aquesta manera, com en moltes altres tradicions culturals, es dóna de nou començament al cicle, amb esperit renovat, oblidant tot allò que ens pertorba, amb el compromís de regenerar les nostres emocions, per continuar les nostres vides amb una nova perspectiva més optimista, que ens permeti deixar enrere aquells sentiments que impedeixen que avancem en el nostre Camí, oblidant així tot impuls negatiu que s'oposa al nostre creixement personal ia la nostra felicitat individual.

Podem entendre aquesta metàfora existencial com una forma física en què la nostra ment accepta el canvi i es predisposa a buidar-se de les emocions negatives que la esclavitzen i li impedeixen "veure" amb claredat. Tot por, preocupació i sentiment negatiu, queda oblidat al mar.

El Kangeiko és un entrenament a la Natura. Si has entrenat Karate en un entorn natural, sabràs que és una experiència diferent i reconfortant. L'entrenament a la intempèrie estimula els sentits, projectant en el nostre esperit unes emocions sovint adormides, que desperten en el nostre interior una sensació de benestar, i ens recorden la nostra veritable essència. Un estat de calma i felicitat senzilla, que ens fa prendre consciència que formem part d'un entorn més gran, en què tot està connectat. En aquest ambient, ens resulta més fàcil respirar, i sentir la plenitud de l'existència.


Entrenar a la Natura també ens brinda l'oportunitat de descobrir els petits detalls dels quals eren conscients els guerrers d'abans, dels que podem trobar consells, per exemple, en el Llibre dels Cinc Anells, de Miyamoto Musashi, oa L'Art de la Guerra, de Tsun Zu, en els quals els autors fan referència a les condicions del medi, com el nivell del terreny o la llum del sol en lluitar amb un adversari.


Sovint oblidem que el sòl no és pla, i ni tan sols està "encoixinat". Totes aquestes petites variables eren de summa importància antigament i no és despropòsit detenir-se de tant en tant a observar-les, sobretot perquè obliguen a la nostra ment a mantenir-se alerta sobre el més mínim detall, i és una manera més d'entrenar-se la via de la perfecció , que no pot KANGEIKO assolir mai, però que ens permet, mitjançant la pràctica constant, situar-nos cada vegada una mica més a prop.

Finalment, el Kangeiko és una trobada de karatekes, en què fem alguna cosa junts que forma part de la nostra passió, i que podem viure d'una manera especial en un dia diferent. Així mateix, és també un retrobament amb karatekes amb els que habitualment no podem coincidir als entrenaments, i amb karatekes que per circumstàncies actuals no poden venir a practicar al dojo, però aquest dia fan l'esforç de reunir-se amb els seus companys i practicar l'Art del karate compartint amb ells la mateixa passió i energia.

En Okinawa, algunes escoles perllonguen aquesta pràctica durant els tres mesos d'hivern per enfortir l'esperit. Nosaltres ho fem un cop l'any. No deixem que es perdi aquesta tradició, que reforça els valors del Bushido en la nostra vida moderna i sovint caòticament desbocada. Abandonem per un moment la nostra línia de confort per dedicar un instant a enfortir el nostre karate interior. Us convido a participar d'aquesta experiència valuosa, que sempre val la pena reviure.

Us hi espero entre terra i aigua. Benvinguts al Kangeiko.

 Samuel Martínez

dimarts, 10 de gener del 2017

Ensenyaments i investigació de Mabuni



untitled
El Karate Shitō-Ryū de Mabuni se esparció rápido en Ōsaka, Kōbe y Kyōto, y es hoy junto con Gōjū-RyūWadō-Ryū y Shōtōkan, uno de los cuatro principales estilos japoneses de Karate. Mabuni escribió sus creencias y filosofías acerca del Karate en cuatro libros importantes: ‘Karate-jutsu‘ (Las técnicas de la Mano Vacía, circa 1933), ‘Kobō Jizai Goshinjutsu Karate Kenpō‘ (El libre Método del Puño de la Mano Vacía como Arte de Autodefensa, 1934), ‘Sêpai no Kenkyū‘ (Investigación sobre Sêpai, 1934) y junto con Nakasone Genwa (1895-1978) ‘Karate-Dō Nyūmon‘ (Introducción al Camino de la Mano Vacía, 1ª ed. 1935, 2ª ed. 1938). Mabuni también escribió para ‘Karate Kenkyū‘ de Nakasone Genwa (Investigación sobre la Mano Vacía, 1934) los dos capítulos ‘Kata wa Tadashiku Renshū Seyo‘ (Practicar Kata Correctamente) y ‘Kumite no Kenkyū‘ (Investigación sobre Kumite), así como para el colosal trabajo de Nakasone ‘Karate-Dō Taikan‘ (Visión general sobre el Camino de la Mano Vacía, 1938) un capítulo sobre la forma ‘Aragaki Sōchin‘, y varios artículos de periódico. Mabuni también tenía pensado un libro sobre las formas ‘Sōchin‘ y ‘Kururunfa‘ (Gojū-Ryū Karate-Dō Kenpō, Sōchin y Kururunfa). Para Mabuni estos katas habrían sido de mayor interés, ya que contienen técnicas especiales de grappling, e inusuales proyecciones y cabezazos invertidos al plexo solar. Aunque el libro fue anunciado en otras publicaciones, nunca se escribió.

No obstante, Mabuni es también, a juzgar tanto por la cantidad como por la calidad de sus publicaciones, uno de los líderes de su era. Todas las fotografías en sus publicaciones demuestran su destacado nivel técnico. Sus técnicas parecen bastante maduras y extremadamente precisas en su ejecución. Mabuni debió haber estado casi obsesionado con el ‘Arte de la Mano Vacía’ y haber absorbido toda la información disponible como una esponja. “Lo único por lo que era voraz era el Budō” informa su hijo Kenei. Conocía ambos elementos de Shuri- y Naha-Te como ningún otro, y los combinó en su síntesis única: Shitō-Ryū. La influencia de la escuela Aragaki y el Baihe Quan de Go Kenki puede encontrarse también en el estilo todavía hoy. La versatilidad de Mabuni es claramente evidente por su uso de un impresionante número de 53 katas. En su época, esta elevada cantidad de katas específicos del estilo era casi inigualada. Lo más probable es que Mabuni fuera exactamente consciente de la singularidad de su conocimiento y que hiciese su selección especialmente para preservar un amplio espectro de katas para las generaciones siguientes. Quizá Mabuni también quiso mostrar la complejidad y diversidad del patrimonio cultural de Ryūkyū, y evitar un mayor estereotipado de “estilo de lucha de granjeros”.
En vista de la cantidad de katas de Shitō-Ryū, uno tiene que tener en cuenta que el propio Mabuni nunca consideró que una comprensión profunda de todos estos katas fuera realmente importante para la maestría de su estilo. Como Funakoshi Gichin, Mabuni era también defensor de la máxima ‘Hito Kata sannen‘. Tres años de práctica constante de un kata era en aquellos días la cantidad que muchos maestros consideraban mínima, hasta que enseñaban el siguiente a sus alumnos. Mabuni también era de esta opinión y siempre recomendó calidad por encima de cantidad. En su libro ‘Kōbō Jizai Goshinjutsu Karate Kenpō‘ escribió: “En el pasado, había pocos expertos en Karate-Jutsu que conocieran muchos katas. Si te especializas y estudias sólo unos pocos katas, entonces serás un estudiante serio de Karate-Jutsu.” En otro sitio, en ‘Karate Kenkyū‘ de Nakasone Genwa, Mabuni escribió: “Si se practican correctamente, dos o tres katas son suficiente como “tus” katas. Todos los demás deberían ser estudiados simplemente como una fuente de conocimiento adicional. Amplitud, no importa cuanta, significa poco sin profundidad.” Para Mabuni, el estudio de kata contenía no sólo técnica, sino también su análisis (bunkai) y aplicación con un compañero (Ōyō). En su artículo de kata en ‘Karate Kenkyū‘ escribió: “[…] El kata debe ser practicado correctamente, con una buena comprensión del significado de su bunkai.” Similar a eso, escribió en ‘Seipai no Kenkyū‘ sin lugar a dudas: “El movimiento del kata está hecho para ser utilizado en un encuentro real […]”. Probablemente también en vista de las varias posibilidades de katabunkai, aconseja al lector en ‘Karate-Dō Nyūmon‘: “La técnica es infinita, la arrogancia no es deseable“.

Esta unidad de forma y aplicación se hace patente en casi todas las publicaciones de Mabuni. En sus trabajos sobre SeipaiSeiunchin o Aragaki Sōchin no sólo presenta explicaciones de los movimientos en particular, sino que siempre también información elaborada y completamente ilustrada sobre su aplicación. Además de eso, las cuatro fotografías de su artículo ‘Kumite Kenkyū‘ pueden asociarse fácilmente a katas Shitō-Ryū.

Las declaraciones de Mabuni con respecto a la aplicación de las técnicas son como siempre, especialmente en comparación a otras publicaciones contemporáneas, muy detalladas y ofrecen tanto excepcional amplitud como asombrosa profundidad. Por ejemplo en ‘Seipai no Kenkyū‘, no sólo demuestra técnicas de golpe (Tsuki-), recepción (Uke-) y patada (Keri-Waza), sino también proyecciones (Nage-), manipulación de articulaciones (Kansetsu-) y técnicas de respuesta (Gyaku-Waza) contra inmovilizaciones y agarres. También digna de mención es la respuesta de Mabuni contra una ‘inmovilización de hombro por la espalda’ (Ushiro-Kata-Gatame) basada en la forma ‘Pinan Sandan‘, que presenta en ‘Karate-Dō Nyūmon‘. Además escribió en el mismo trabajo: “Los katas de Gojū-Ryū contienen muchas proyecciones interesantes y técnicas de inmovilización de articulaciones, que no han sido enseñadas en Tōkyō [hasta ahora]. Los practicantes de este sistema nunca deberían descuidar su estudio de estas proyecciones.”
Mabuni se centro pronto en la enseñanza e investigación de Karate. Ya la fundación de la ‘Karate Kenkyūkai‘ en 1918 (Taishō 7) [‘Karate Kenkyū Kurabu‘ desde 1925 (Taishō 14) en adelante] era algo novedoso y condujo a una extraordinaria asociación, que incorporó varios estilos y consiguió una calidad en sus miembros que todavía no ha sido igualada.
Bajo su entusiasmo por el kata, Mabuni también tenía mucho interés en la capacidad del Karate para ser un instrumento de educación física. Uno de los objetivos más importantes de su trabajo fue también promover la difusión del Karate bajo es aspecto de fomentar la salud, para mejorar el bienestar de la población en general. Mabuni veía el Karate como una práctica excelente de educación física y constantemente resaltaba este aspecto tan importante. En su trabajo ‘Karate-Dō Nyūmon‘, escribe en gran profundidad sobre las influencias positivas del entrenamiento de Karate sobre cuerpo y mente. En cooperación con una universidad de medicina fue capaz de incluso demostrar estos efectos parcialmente mediante pruebas de sangre y orina.
Otra importante piedra angular de su investigación es la primera edición del ‘Bubishi‘ en 1934 (Shōwa 9). Este legendario texto chino ha sido transmitido durante generaciones entre maestros de Karate de Okinawa y ha tenido una influencia importante sobre la investigación y comprensión de personas como Higashionna Kanryō, Funakoshi Gichin, Itosu Ankō, Shimabukuro Tatsuo (1908-1975) y muchos otros. Para Yamaguchi Gōgen (1909-1989) el ‘Bubishi‘ era “el texto más preciado” y Miyagi Chōjun incluso lo llamó “la biblia” del Karate.
Mabuni fue también, y sin lugar a duda, uno de los mayores visionarios del Karate. En una época en la que las mujeres eran las absolutamente excluídas en el Dōjō de Karate, Mabuni desarrolló un concepto especial de autodefensa para ellas. A petición del gobierno japonés, Mabuni, junto con Konishi Yasuhiro y bajo la asistencia de Ueshiba Morihei, ideó el kata ‘Sauce Verde’ (Aoyagi o Seiryū). Estas técnicas especiales del Shitō-Ryū de Mabuni y el Jūjutsu Konishi abarcan y toman en consideración la anatomía del ‘sexo débil’. El kata de Mabuni Miyojo (Venus) es otro producto de su investigación en este campo, al que incluso quería dedicarle un libro especial (‘Mabuni-Ryū Karate-Dō Kenpō Joshi Goshin-jutsu‘). Lamentablemente este proyecto permaneció inacabado.
En vista de todos estos logros no es sorprendente que Mabuni fuera mantenido en tan alta estima entre los maestros de Karate tanto japoneses como okinawenses. En el campo de la lucha sin armas, era considerado comúnmente un “verdadero experto“, como informó su hijo Kenei posteriormente.Su capacidad en kata era especialmente bien respetada. Según su hijo Kenzo (1927-2005), Mabuni conocía en total más de 90 katas distintos. Su otro hijo, Kenei, indica una cantidad incluso mayor, cuando dice que “el 70 por cien de los katas” que su padre “había estudiado se han perdido hoy en Okinawa“.
Teniendo esto en consideración, Funakoshi Gichin dijo una vez: “Si quieres saber sobre kata, pregúntale a Mabuni Kenwa” y le llamó “destacado profesor de Budō” y “la fuente más rica de técnica e información de Karate-Jutsu de esta era”. Motobu Chōki (1870-1944), uno de los expertos en kumite de Ryūkyū, dijo: “Para técnica, no hay nadie mejor que Mabuni Kenwa“. En público era conocido simplemente como “Mabuni el técnico“. La destacada dedicación de Mabuni atrajo tanto el respeto sincero como el reticente. Por su naturaleza agradable y su excepcional dedicación al arte del Karate, era difícil para los demás odiarle realmente o desacreditarle. “Mabuni podría haber sido fácilmente un hombre rico en varias ocasiones si hubiese querido aprovecharse de su popularidad. Era apreciado por todo el mundo, quizá envidiado por algunos, pero odiado por nadie.“, dijo una vez Ōtsuka Hironori sobre esto.

Es difícil formarse una opinión de la capacidad de lucha de Mabuni. A diferencia de otros maestros del Karate okinawenses, no hay muchos informes sobre altercados en la vida de Mabuni. Según Sakagami Ryūshō y el hijo de Mabuni, Kenei, habría tenido que utilizar sus habilidades con bastante frecuencia durante su época como policía. Kenei también expone que su padre a veces ejerció como árbitro en Kake dameshi, ‘peleas de desafío’ o ‘intercambio de técnicas’. Estas peleas normalmente tenían lugar en esquinas de la calle, en jardines y otros lugares públicos por las tardes o noches. Normalmente había testigos y todas las técnicas estaban permitidas. Debería señalarse que estos eventos eran principalmente luchas de fuerza por el bien del aprendizaje, de modo que “el oponente no era apaleado si compasión“. La idea principal era “detectar puntos fuertes y defectos de equilibrio“. Según otra declaración de Kenei, el mismo Mabuni habría sido desafiado con frecuencia a tales peleas y normalmente las aceptaba.
Similar a Funakoshi Gichin, Mabuni era también un estricto opositor del combate libre (Randori) en su entrenamiento. No obstante, es evidente que experimentó con bastante frecuencia con diferentes tipos de protecciones (Bōgu). Mabuni también hizo mucho hincapié en la práctica de combate preestablecido. Aunque su principal interés yace en la práctica y análisis del kata, Mabuni entendió los muchos defectos de entrenar exclusivamente en kata para el dominio del Karate. En su artículo ‘Kata wa Tadashiku Renshū Seyo‘ escribió: “La práctica correcta de kata […] es lo más importante para un estudiante de Karate. Sin embargo, el karateka nunca debe descuidar la práctica de kumite y makiwara.” Si el karateka no obstante desprecia el entrenamiento de kata y se concentra completamente en kumite y makiwara entonces esto, según Mabuni, conducirá a “inesperado fracaso cuando llegue el momento de utilizar tus habilidades“.Para obtener resultados satisfactorios, Mabuni aconseja entrenar con seriedad y emplear el cincuenta por cien del tiempo de entrenamiento en kata y cincuenta por cien en práctica adicional.

Fuente: Leyendas del Karate:
Mabuni Kenwa y su Shitō-Ryū 

Por : Matthias Golinski

dilluns, 19 de desembre del 2016

1er Aniversari de la mort del Soke Mabuni

Amb motiu del trist 1er aniversari de la mort del Soke Mabuni Kenei, deixem amb vostès aquests entranyables documents visuals i sonors del seu transcendental pas per la nostra associació.


dilluns, 3 d’octubre del 2016

Exhibició 2016

El passat divendres 31 de setembre vàrem celebrar la exhibició infantil de la temporada 16/17.
La participació dels alumnes va ser multitudinària, així com l´interès per part d´amics i familiars.
Dita exhibició va constar d´una part de kihon clàssic del nostre estil, demostració de katas bàsics per part de Paula Bailón, Ylenia Navarrete i Albert Clares. I Katas superiors per part de María Estrella.
Seguidament els més grans varen fer una demostració de defensa personal, els més petits una de exercicis de agilitat, una sessió de Trencaments de fustes de diversos gruixos, i la cloenda de la exhibició.
Els katas Pinan  Shodan, Pinan Sandan, i Gekisan-Daini.  La  seva realització i posterior Bunkai-Kumite.
Tot realitzat magistralment per les nenes Paula Lorenzo, Melinda Rodríguez i Laia Gorres.


ENHORABONA A TOTS I TOTES PEL TREBALL REALITZAT.

 









dimecres, 21 de setembre del 2016

El Camí del Karate

En posar-te una karategi i un cinturó, se't pot perdonar per pensar que estàs seguint una llarga tradició, la del "camí del Karate; però això no seria veritat exactament.

images
En posar-te una karategi i un cinturó, se't pot perdonar per pensar que estàs seguint una llarga tradició, la del "camí del Karate; però això no seria veritat exactament. Molt abans que s'establissin les imatges que avui associem al Karate, hi havia molt poc simbolisme associat al Karate; res de cinturons, uniformes, rangs, i per descomptat res de "campions". L'important era absorbir informació, convertir aquest coneixement en una habilitat útil, i després, comportar-se de manera que mai haguessis de fer servir el que sabies. Fent una mirada més de prop a aquesta imatge de Shureimon s'adverteix alguna cosa ... es troba descurada. Sostinguda per bigues de suport, la part de dalt sembla que està a punt de enfonsar-se. Tenint en compte la importància que es dóna a la rèplica moderna que es troba on va estar l'anterior, sembla que hi va haver poc entusiasme per preservar l'original mentre va estar en peu. Això em va fer pensar ... Què ens passa als humans que no tenim problema en observar com alguna cosa es marceix i mor per després invertir tant de nosaltres mateixos en conservar la memòria d'allò que vam deixar desaparèixer? Més d'una vegada m'he trobat amb karatekes posant en karategi per a una fotografia davant de la porta. Sempre semblaven aliens a la multitud que els envoltava, a més de al seu propi comportament infantil. Mai estic segur de per què creuen que necessiten comportar-se de aquesta manera, com nens a dia d'excursió, però sembla que actualment forma part de "fer Karate a Okinawa". Amb tants instructors de Karate encantats de dir-te com executar un kata correctament, és una pena que tan pocs dediquin temps a transmetre com comportar-se correctament. Uns quants professors okinawenses de Karate / Kobudo d'avui han perdut de vista el seu patrimoni cultural, encegats com estan per la temptació de la fama i la possibilitat de fer fortuna. Els acords amb revistes nord-americanes i l'estar disposats a prostituir els ha deixat, al meu entendre, amb molt al que respondre. Si, després de mil anys d'evolució, el ​​millor que pot fer el Karate és anhelar la glòria Olímpica i postrar-se davant el déu del comerç, potser hauria estat millor si s'hagués extingit fa molt ... Almenys podríem recordar amb afecte. Veritablement, crec que el Karate que es basa en el "comportament correcte" pràcticament ha desaparegut!
font:"Correct conduct ... .." Traducció al castellà: Víctor López Bondia [Amb l'autorització de Michael Clarke]

divendres, 29 de juliol del 2016

Stage d´estiu de K.C.Hirota



El passat diumenge al Honbu-Dojo a Barcelona, va donar fi a l'Stage d'KCHirota 2016 amb una gran afluència de cursetistes, una cosa que és de ressaltar donat les dates estivals en què estem.

El temari va ser en les sessions del Dissabte matí i tarda sobre els katas Chintei, Saifa, i exercicis de tecnificació sobre kumite tradicional.

El Diumenge a primera hora vam iniciar en una pimera part amb un taller de Shiatsu i posteriorment amb treball sobre el kata Passai-sho i repàs de shito-Ryu tradicional, per acomiadar-nos amb la enterga de diplomes i el gaudi d'un generós aperitiu amb cava inclòs en el qual es va acomiadar la temporada.